Comentari D'Art: Apol·Lo I Dafne

APOL·LO I DAFNE

CATALOGACIÓ
Títol: Apol·lo i Dafne
Autor: Gian Lorenzo Bernini
Datació: 1622- 1625
Localització: Galleria Borghese (Roma)
Dimensions: 2,43 metres d’alt

ANÀLISI FORMAL
Material i forma:
Apol·lo i Dafne és una escultura esculpida en marbre, per tant és monocroma.
Forma i tipologia:
Es tracta d’una escultura exempta.
La tipologia és de grup escultòric.
Tècnica:La visió és unifacial (encara que actualment s'exposa al centre de la sala), perquè esta pensada per ser contemplada des d'un únic punt de vista, des del qual s'observen tots els elements iconogràfics.
Textures diferenciades entre els cossos humans i l'escorça del llorer en què es va transformant el cos de Dafne.
Elements plàstics:
Bernini va treballar el potencial dramàtic de la llum creantun gran nombre de zones de clarobscur per mitjà d’incisions situades de manera molt meditada, coma ara el clot dels ulls. En aquest sentit, també és remarcable el tractament de les textures del marbre, que assoleixen un major grau de poliment en l’anatomia dels personatges.
Composició:
El conjunt té una composició dinàmica, oberta i helicoïdal, visible sobretot en la curvatura que prenl’anatomia de Dafne en el moment de la transformació.
Les línies compositives són corbes, lleugerament en diagonal i ascendents.
Bernini copsà l'instant en què Dafne, perseguida per Apol·lo, es convertia en llorer com a única manera de fugir del déu.
El déu cobreix part del seu cos amb una túnica i la nimfa dissimula la seva nuesa darrera l'explosió del llorer en què s'està transformant.
La base demarbre que sustenta les dues figures s'alça considerablement en el punt on se situa Dafne; això permet accentuar la sensació d'arqueig el cos d'ella, resultat de la immobilització sobtada provocada per la transformació en arbre, i, al mateix temps, fa possible situar els caps d'ambdós personatges aproximadament a la mateixa alçada sense fer més gran la figura femenina que la masculina, fet queseria vist com anormal.
Apol·lo atrapa la nimfa que fugia d’ell agafant-la amb una mà per la cintura, fet que provoca el crit desesperat de Dafne i la transformació dels cabells en fulles, dels braços en branques, dels peus en arrels i de les cames en escorça.
La captació d’aquest instant s’observa en el cos d'Apol·lo, que encara no ha acabat la seva cursa, com indica la cama alçada i el braçdret a punt d'envoltar la seva estimada.
El valor principal d’aquesta peça rau en l’habilitat extraordinària de l’artista, que ha estat capaç de transformar un bloc de marbre fred i estàtic en una imatge de gran tensió i aconsegueix que l’espectador intueixi la seqüència completa de la història. Això queda reflectit perfectament en la figura de la nimfa, als peus, les cames i les mans de la qual vanprenent una morfologia vegetal.
Ritme:
És una obra caracteritzada per la gran sensació de moviment que dona.
Expressió:
El treball escultòric és d’una gran qualitat, i malgrat haver estat dissenyat per ser vist des d’un únic punt de vista privilegiat, Bernini el va treballar amb perfecció fins i tot els detalls més petits. Aquests aspecte es tradueix en una excel·lent representació del’expressivitat dels rostres, sobretot el de Dafne, la seva cara està dotada de gran dramatisme. Es pot observar com està fent un crit de desesperació; i en la magnífica diferenciació de textures utilitzant un mateix material: aspres per representar les roques i el llorer que creix, i summament suaus i polides per reforçar la sensualitat de l’anatomia dels dos personatges.

ANÀLISI ESTILÍSTICCaracterístiques generals del Barroc:
L’escultura barroca, que igual com passa amb l’arquitectura té l’origen a Itàlia, adquireix un valor omnipresent, perquè es desenvolupà a façanes, retaules i monuments públics de caràcter divers. L’escultura barroca és l’element cabdal per donar el sentit palatí cortesà o simbòlic a les escenografies barroques.
Els materials utilitzats pels escultors varien...