Comparació Estatuts de Catalunya 1978-2006 (retallat)

Comparativa entre l’Estatut de 1979 i el nou Estatut

PRINCIPALS DIFERÈNCIES I NOVETATS

8 àmbits de comparació:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

La definició de Catalunya
Les llengües de Catalunya
Model social: drets, deures i principis rectors
Ens locals i organització territorial
El poder judicial
Les competències
Les relacions amb les altres Comunitats Autònomes, amb l’l’Estat, amb laUnió
Europea i amb el món
8. El finançament
1. LA DEFINICIÓ DE CATALUNYA
PRINCIPALS DIFERÈNCIES
ESTATUT 2006

ESTATUT 1979

Preàmbul
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i
la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit
Catalunya com a nació de forma àmpliament
majoritària. [...]

Article 1. Catalunya, com a nacionalitat i per
accedir al seu autogovern, esconstitueix en
Comunitat Autònoma d’acord amb la
Constitució i amb el present Estatut, que és
la seva norma institucional bàsica.

Article 1. Catalunya, com a nacionalitat, exerceix
el seu autogovern constituïda en comunitat
autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest
Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
Article 2.4. Els poders de la Generalitat emanen
del poble deCatalunya i s’exerceixen d’acord el
que estableix aquest Estatut i la Constitució

Article 1.3. Els poders de la Generalitat
emanen de la Constitució, del present
Estatut i del poble.

Article 8.1. Catalunya, definida com a
nacionalitat en l’article 1, té com a símbols
nacionals la bandera, la festa i l’himne.

Article 4. La bandera de Catalunya és la
tradicional de quatre barres vermelles enfons groc.

PRINCIPALS NOVETATS
Incorporació dels drets històrics
Article 5. L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble
català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut
incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres
preceptes de la Constitució, dels quals derivael reconeixement d’una posició singular de la
Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit
educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.

Av. Diagonal, 409, 4a planta
08008 Barcelona
Tel. 93 552 60 00
dgparticipacio.ri@gencat.net

1

2. LES LLENGÜES DE CATALUNYA
PRINCIPALS DIFERÈNCIES
ESTATUT 2006Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el
català és la llengua d’ús normal i preferent de les
administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics
de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a
vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és elcastellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les
persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els
ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les.
Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures
necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el
compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article
32, no hipot haver discriminació per l’ús de qualsevol de es
l
dues llengües.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions
necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la
Unió Europea i la presència i la utilització del català en els
organismes internacionals i en els tractats internacionals de
contingut cultural o lingüístic.

ESTATUT 1979
Article 3
1. La llenguapròpia de
Catalunya és el català.
2. L’idioma català és
l’oficial de Catalunya, així
com ho és el castellà,
oficial
a
tot
l’Estat
espanyol.
3.
La
Generalitat
garantirà l’ús normal i
oficial d’ambdós idiomes,
prendrà
les
mesures
necessàries
per
tal
d’assegurar
llur
coneixement i crearà les
condicions que permetin
d’arribar a llur igualtat
plena quant als drets i
deures...