Comparación Platón

Comparació entre Plató i Aristòtil

-Ontologia: Plató divideix en dos mons l'ontologia. Un és el món de les essències o idees, que es pot anomenar món intel·ligible, i l'altre és el dels objectes sensibles, món sensible. El primer món suposa aquella realitat que es vertadera, en canvi el segon és el món de l'aparença. Per tant, es pot parlar d'un dualisme ontològic. En canvi, Aristòtil uneixels dos mons platònics en un sol, que és el món sensible, la natura plena de substàncies formades per matèria i forma. Defensava que les formes existeixen amb els individus, però no desapareixen amb la mort d'aquests encara que acaben morint amb el pas del temps, pel que són més permanents que els individus , cosa que els fa més reals.

-Epistemologia: Plató, es considerat un filosofRacionalista ja que considera que les idees estan impregnades a l'ànima de les persones i el camí del coneixement és la reminiscència. Això és el camí de l'ascensió dialèctica des de el món sensible passant per la dianoia per poder arriar a les idees pures. Mentre que Aristòtil és un empirista degut a que considera que tot el que podem conèixer és mitjançant els sentits. Hem d'aconseguir el coneixementamb l'abstracció de la matèria i la forma a través d'observar i percebre pels sentits.

-Ética: Plató pensa que una persona que arriba al coneixement de la idea de bé és una persona sàvia per tant una persona sàvia serà una persona virtuosa, i com la virtut màxima és la justícia, serà també una persona justa. Per ser just cal aconseguir dominar la part irascible i la concupiscible de l'ànimamitjançant la raó , fent-los arribar a la fortalesa i a la temprança respectivament, i aconseguint així un estat d'harmonia entre les tres parts, arribant a l'eudaimonisme. En la seva contra, Aristòtil creu que per ser feliç cal reforçar les virtuts intel·lectuals i ètiques utilitzant la raó per moderar els vicis. Si s'aplica la raó i l'aplicació de la raó a les accions com a costum de l'home, aquestveurà realitzada la seva persona i será feliç, per tant eudaimonista.

-Política: Per a Plató la societat ideal és aquella en que els ciutadans compleixen la seva funció pròpia d'acord amb la part de l'ànima que predomini en el seu ésser, per tant la seva virtut pròpia. Per ell hi ha tres classes socials:
·Productors: En ells domina la part apetitiva de l'ànima, els actes no estan regits perla raó . Tenen ànima de bronze, i no han d'intervenir en assumptes polítics ja que no tenen educació. La seva virtut és la temprança .
·Guardians: són els encarregats de fer complir les lleis i defensar la ciutat. Tenen una ànima de plata , predomina la part irascible de l'ànima i la seva virtut és la valentia .
·Governants - filòsofs: són les persones més justes, encarregades de la justícia ala ciutat, coneixen la idea de bé i de justícia . En ells predomina la part racional i tenen una ànima d'or .
En canvi, per a Aristòtil l'home és per naturalesa un ésser social, el qual vol aconseguir la perfecció però per si mateix no pot aconseguir-ho, per això s'agrupa amb altres formant societats . La fi de la societat d'Aristòtil és aconseguir el bé dels ciutadans lliures, que es redueix aaconseguir el bé d'una classe en particular. Ell preferia una república amb una classe mitjana força nombrosa, ja que considerava que si el poble tenia el poder seria més fort, més prudent i més difícilment corruptible.

-Antropologia: Plató concep a l'home com un compost dualista entre el cos i l'ànima. L'ànima consta de tres parts: la racional que s'encarrega de l'activitat intel·lectual, lairascible a la qual pertanyen les passions nobles i per últim la part concupiscible que es dedica a controlar les passions innobles. Per tant, la unió entre cos i ànima és purament accidental, el seu lloc ideal és el món de les idees ja que es immortal. Mentre un pensa així, el filosof nascut a Estagira concep a l'home com un compost entre cos i ànima però l'ànima només es el principi de vida i...