Comunicación

UNITAT DE TREBALL 6

LA COMUNICACIÓ.

1. EL PROCÉS DE COMUNICACIÓ I ELS SEUS ELEMENTS.

La comunicació és una condició inherent a l’ésser humà i fonamental per a l’existència d’una societat, ja que és allò que fa possible les relacions socials.
Habitualment, entenem la comunicació com la transmissió de d’informació entre individus, però en realitat, el concepte de comunicació va més enllà:comunicar implica interacció efectiva entre els interlocutors, és a dir, és bidireccional. Així, la transmissió d’informació és només una part del procés comunicatiu.

1.1. Elements que han d’existir per a que hi haja comunicació.

- Emissor: emet el missatge.
- Receptor: rep el missatge.
- Missatge: informació que envia l’emissor al receptor.
- Canal: via a travésde la qual es transmeten missatges (aire, paper imprès, ones, línia telefònica....)
- Codi: conjunt de signes + regles per a combinar-los que representen el missatge.
Diferents tipus de codis:
• Lògics: codifiquen la informació de forma objectiva.
• Estètics: subjectius. Codifiquen sentiments, valors, actituds (cinema, pintura....)
•Socials: imposats per una societat per a regular les relacions entre individus o grups (regles de cortesia, senyals de tràfic....)

Dos processos:
• Codificació: selecció dels signes i la manera de combinar-los per a que representen la informació que es col transmetre.
• Descodificació: interpretació del missatge rebut.

Per a que hi haja una comunicacióde qualitat, emissor i receptor han d’emprar i conèixer bé el mateix codi.
- Retroalimentació o feedback: respostes verbals o no verbals del receptor a la comunicació del emissor i que s’utilitza per a
• Validar la comunicació inicial.
• Expressar l’efecte d’aquesta sobre nosaltres.

És la via més fiable per a saber si el missatge ha arribat al receptor tal icom es pretenia. Quan no hi ha retroalimentació, estem davant d’un procés informatiu més que comunicatiu.

2. FACTOR QUE AFAVOREIXEN I DIFICULTEN LA COMUNICACIÓ.

2.1. Factors que l’afavoreixen.

- LA REDUNDÀNCIA: elements del missatge que no aporten informació nova i el fan més llarg, però ajuden a garantir-ne la integritat i el fan més eficaç.
- EL FEEDBACK o RETROALIMENTACIÓ- LA SINTONITZACIÓ: codificació i descodificació ajustada entre emissor i receptor que depèn, en bona mesura, dels mapes mentals de cadascú.

2. Factors que la dificulten. Barreres de la comunicació.

- BARRERES SEMÀNTIQUES: mala construcció d’un missatge per part de l’emissor (deficiències lèxiques o gramaticals) o desconeixement del significat pel receptor.
- BARRERESPSICOLÒGIQUES: factors psicològics com la timidesa, introversió o extroversió excessiva, actituds, prejudicis, pors o inseguretats, poden bloquejar la comunicació o deformar el contingut dels missatges rebuts mitjançant l’ús de diferents filtres en la comunicació.
- BARRERES FISIOLÒGIQUES: problemes físics relacionats amb la percepció o l’expressió que poden dificultar el procés comunicatiu.- BARRERES FÍSIQUES: soroll o interferències que distrauen l’atenció i fan necessari un esforç excessiu per a mantindre la interacció, la qual cosa sol conduir a una pèrdua de l’interès.
- BARRERES SOCIOCULTURALS: diferències de tipus ètnic, religioses, de nivell cultural, econòmic, etcètera, entre emissor i receptor, poden donar lloc fàcilment a malentesos, tot i parlant el mateixidioma, per una diferent codificació i descodificació.

Tots aquests factors que condicionen la comunicació i, en especial, aquells que constitueixen barreres, és important que siguen coneguts pels professionals de l’ambit sociocultural i educatiu.
Només coneixent-los es podrà actuar per a minimitzar aquells que dificulten la comunicació i reforçar aquells altres que l’afavoreixen amb els...