Conceptes Dret Administratiu Andorra

.

Quins són els drets de que disposa tot presumpte infractor dins d’un procediment sancionador.


El procediment administratiu sancionador es configura com un procediment administratiu especial pel qual l’administració pública exerceix el “ius puniendi” , i donat que com a conseqüència de dit procediment el ciutadà pot veure’s sancionat, les garanties del procediment ha d’ésser observadesrigorosament.
Dins d’aquestes garanties trobem les abstractament referides al procediment, i les que fan referència als drets de la persona del presumpte responsable. En abordar ambdues categories cal fer-ho des de la perspectiva del dret de defensa de l’art. 10.2 de la Constitució, que és el nucli fonamental del procediment sancionador.
En relació al procediment :
- Respecte al principide contradicció
- Separació de la funció instructora i de la sancionadora (ha de recaure en òrgans diferents). Amb la possibilitat de recusar l’instructor o la persona de l’òrgan sancionador.
- Preservació de l’objecte i finalitat del procediment sancionador. Les mesures cautelars. Com que aquestes mesures comprometen el dret fonamental a la presumpció d’inocència han de ser necessàries iproporcionals, que hi concorri el bonus fumus iuris i perículum in mora, i sotmeses a la regla rebus sic stantibus.
- Motivació de la resolució sancionadora.
Pel que fa als drets de la persona:
. A a presumpció d’inocència (la càrrega de la prova recau en l’Administració, aspecte que se sustenta en la presumpció “iuris tantum” dels actes administratius).
. A la intervenció en elprocediment, amb coneixement de la imputació i emprant els mitjans de defensa admesos en dret. (al·legacions, aportació de proves, a obtenir còpia de totes les actuacions).
. A la doble instància, amb la limitació per part de l’Administració de la “reformatio in peius”, per la via dels recursos administratius.
. A la impugnació en la via administrativa, jurisdiccional i a formular recurs d’empara.. A la vinculació de les AAPP per fets declarats provats per resolució judicial penal “non bis in ídem”.

És important destacar novament “la coloració penal” del poder administratiu sancionador que ha reconegut reiteradament la jurisprudencia nacional i el Tribunal Europeu dels Drets de l’Home.


En termes generals, es pot considerar degudament motivada una resolució que es limita a enumerarels elements de fet en què es fonamenta?

L’art. 39 del Codi de l’Adm. prescriu la necessarietat d’enunciar tant les consideracions de fet, com de dret que constitueixen el fonament de la decisió, en els casos que la resolució produeixi un efecte desfavorable als que se’ls apliqui o tot i que sigui favorable s’apartin d’altres decisions precedentment adoptades en supòsits semblant. Aquestanecessitat es justifica atesa la subjecció de la seva activitat al principi de legalitat i la seva posició de servei als interessos públics. La motivació compleix una triple finalitat :
a) És una garantia del dret a la defensa de l’administrat, del seu dret a la tutela efectiva dels seus drets i interessos, ja que li facilita totes les dades fàctiques i jurídics necessaris perquè pugui decidir siconsidera o no conforme a dret, i si va a procedir o no a la impugnació de l’acte administratiu.
b) És un element necessari per comprendre i executar l’acte administratiu.
c) Permet que els òrgans competents puguin controlar la legalitat de l’acte, i discernir si ha incorregut en arbitrarietat.
La jurisprudència ha reiterat ( a diferència de l’Estat veí, que la manca de motivació potprovocar la nul·litat de ple dret a l’acte) que l’exigència de la motivació ha de ser satisfeta en funció de les particulars circumstàncies de cada cas. Des de la perspectiva de l’art. 49.1 Codi Adm. la manca d’una adequada motivació, com a defecte de forma tan sols produeix l’anul·lació de l’acte quan els interessats pateixin una situació d’efectiva indispensable o quan es tracti d’una formalitat...