Condicionamiento Clásico

El treball experimental es va realitzar amb un xiquet: Alberto. Era un bebé de nou mesos d'edat al començar l'estudi, pesava quasi 9 quilos i mig, no havia patit cap malaltia des del seu naixement i podia dir-se d'ell que era molt tranquil i plàcid, impassible i faltat d'emocionalitat.
Se li van presentar, sobtadament i sense cap preparació per a això, una sèrie d'objectes i animals com arauna rata blanca, un conill, un gos, una mona, màscares amb i sense pèl, un paquet de cotó desfet i paper cremat. En cap de les ocasions la reacció del bebé va ser de por o ansietat. Abans bé, la resposta més freqüent va ser la de manipulació, de suc amb els objectes i animals. No es tractava, no obstant, d'un "Alberto sense por".
Per esta època, un dels dos experimentadors va fer que elxiquet tornara el cap i es fixara en la mà de l'experimentador, mentres que l'altre, darrere del xiquet, va colpejar una barra de ferro amb un martell. La reacció del xiquet va ser de sobresalt. Va detindre la respiració i, al mateix temps, va alçar els braços a la recerca d'ajuda. Al repetir- se la situació i el colp, el xiquet va plegar els llavis i li va començar a tremolar la boca. A la terceravegada, el xiquet va trencar a plorar. Va ser la primera vegada que el xiquet va plorar en el laboratori. Els experimentadors havien descobert una reacció de por no condicionada (és a dir, incondicionada) en el bebé.
Els experimentadors van deixar passar un cert temps, quasi dos mesos, abans de seguir avant en l'estudi, a fi de no provocar reaccions desadaptatives. Quan Alberto tènia 11 mesos i3 dies d'edat va tornar al laboratori sense que s'observara, quan va entrar, cap reacció de sobresalt. Van agafar una rata blanca i li la van presentar Alberto. Quan el bebé la va veure, va allargar el braç esquerre per a agafar-la. Just en el moment d'agafar-la, es va donar un martellada darrere del bebé sobre la barra de ferro. Alberto va caure cap avant amb els ulls molt oberts. Quan de nouva intentar tocar la rata, esta vegada amb la seua mà dreta, es va donar un altra martellada. De nou Alberto va caure de morros i, en esta ocasió, va trencar a plorar. A fi de no pertorbar el xiquet es va deixar passar una setmana abans de seguir l'experiment.
Als 7 dies de la sessió anterior es va fer el següent:
PRIMER: se'l va presentar al xiquet la rata sense fer cap soroll. Alberto,encara que la va veure, no va fer gest algun d'agafar-la. Se li va posar més prop fins al punt que l'animal va olorar la seua mà esquerra. Alberto va retirar immediatament la mà. Passat cert temps Alberto va intentar tocar el cap de la rata encara que no va arribar a fer-ho, no es va atrevir. Es va llevar la rata de les proximitats del bebé i se li van oferir uns cubs de fusta, cubs que Alberto vaagafar amb les seues mans ràpidament, va començar a jugar amb ells i a estar més tranquil. A partir d'este moment els cubs van servir per a tranquil·litzar el bebé i havien de ser retirats en les sessions de condicionament.
5
SEGON: Presentació simultània de rata-so. Sobresalt, caiguda cap al costat dret, cap plor.
TERCER: Presentació simultània de rata-so. Caiguda cap al costat contraria què estava la rata. Cap plor.
QUART: Presentació simultània de rata-so. Idèntica reacció que en el cas anterior.
QUINT: Es va presentar només la rata. La cara es va contraure, va aparéixer un xicotet ploriqueig i moviment corporal d'allunyament de la rata.
SEXT: Presentació simultània de rata-soroll. El xiquet es va apartar ràpidament i va començar a ploriquejar.
SÈPTIM: Presentaciósimultània de rata-soroll. Violent sobresalt i plor.
OCTAU: Només la rata. En el moment que va aparéixer la rata el xiquet va començar a plorar i a gatejar allunyant-se de l'animal….
QÜESTIONS
1. Localitza en el text les variables que intervenen en este procés de condicionament (EN, EI, EC, RI, RC) 2. Quin tipus de llei del condicionament clàssic s'ha produït fins al moment? Com?...