construcción y deconstrucción del desarrollo

I Seminari teòric: construcció i deconstrucció del concepte de desenvolupament
Professora Núria Prat i Bau

Fitxa de lectura:
1. Escobar, A . (2007) La invención del tercer mundo.Construcción y deconstrucción del
desarrollo. Caracas: Fundación el perro y la rana. (Cap II i Cap VI)

Quantes hores has dedicat a llegir i comprendre cada un dels tres textos ?
3 hores i 20 minuts
El dia delseminari cal portar el text fotocopiat o el llibre amb els vostres anotacions i
subratllats i la fitxa que us dono a continuació emplenada per cadascun dels tres capítols

1. Fes una síntesi pròpia dels temes rellevants tractats en aquest capítol
Els temes més rellevants que personalment extrec d'aquest text són els següents:
Un dels molts canvis que varen ocorre a començaments de la segonapostguerra varen ser el
descobriment de la pobresa massiva a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. El discurs bèl·lic es va
desplaçar al camp social i cap a un nou territori geogràfic: el Tercer Món.
Així, en la globalització de la dominació mundial dels Estats Units, la guerra de la pobresa cap al
Tercer Món va ocupar un lloc destacat.
Aquest nou èmfasi va ser estimulat per el reconeixement de lescondicions cròniques de
pobresa i malestar social que existien en els països pobres, i la amenaça que representaven per
als països més desenvolupats. Així mateix es va veure clar que el destí de les àrees riques i
pobres del món es concebien estretament lligades.
Per altra banda, va haver-hi una ruptura en les concepcions i l'administració de la pobresa,
primer amb el sorgiment del capitalismea Europa i després amb l'adveniment del
desenvolupament al Tercer Món. La transformació dels pobres en assistits va tenir profundes
conseqüències. Aquesta “modernització” de la pobresa va significar no només la ruptura de
les relacions tradicionals, sinó també l'establiment de nous mecanismes de control. Els pobres
van aparèixer cada vegada més com un problema social que requeria noves formesd'intervenció en la societat.
La pobresa s'associava amb trets com mobilitat, vagància, independència, ignorància i la
negativa a acceptar els deures socials, a treballar i a sotmetre's a la lògica de l'expansió de les
“necessitats”. Per consegüent, l'administració de la pobresa exigia la intervenció en educació,
salut, higiene, moralitat, treball, l'ensenyança de bons hàbits d'associació,estalvi, criança de

fills i així successivament. El resultat va ser una multiplicitat d'intervencions que significaven la
creació d'un camps que alguns investigadors han denominat “camp social”. Com a camp de
coneixement i intervenció, el “camp social” va cobrar importància en el segle XIX, culminant en
el segle XX amb la consolidació de l'estat benefactor i el conjunt de tècniques agrupadessota
el nom de treball social.
El govern del “camp social” va aconseguir un estatus que, com la conceptualització de
l'economia, aviat es va considerar normal. S'havia creat una “classe separada constituïda pels
“pobres”.
A Amèrica Llatina per exemple, la representació del Tercer Món com a un nen necessitat de
direcció adulta no era una metàfora desconeguda i es prestava perfectament per aldiscurs del
desenvolupament. La infantilització del Tercer Món ha sigut part integral del desenvolupament
com a “teoria de salvació”.
En el text també s'observa en detall el conjunt de condicions històriques que van possibilitar la
creació del desenvolupament. Així, els conceptes de “subdesenvolupament” i de “tercer món”
varen ser productes discursius del clima de la segona postguerra.Aquests conceptes no
existien abans del 1945, van aparèixer com a conceptes de treball dins del procés en el qual
occident i en altres formes diferents l'orient, es va redefinir a si mateix i a la resta del món. Les
lluites anticolonials d'Àsia i Àfrica i el creixent nacionalisme llatinoamericà van donar forma al
discurs de desenvolupament. La Guerra Freda, la necessitat de nous mercats, el temor...