Cosmogonies Egipcies

Un dels principals problemes de la mitologia egipcia es l'escassetat de testimonis arqueologics relatius al origen dels deus, i els textos egipcis que s'hantrobat tenen molta informació, tot i que aquesta es contradictoria sobre la seva gènesi mítica. Tot i així, totes les versions que s'han trobat fin el diad'avui tenen la mateixa base.

Al principi dels temps no hi existia res. Cap só, cap llum, només silenci, les tenebres i el vuit. Abans de la creació només hihavien les aigües cosmiques, o aigües primordials, anomenades Nun. Aquestes aigües, representaven el Caos, el qual estava associat amb la inexistencia il'obscuritat, i aquest caos, segons els egipcis, era incapaç de esser ordenat, ja que aixó seria contrari a la seva naturalesa. Així doncs, atribueixen tota lacreació al Demiurg, mestre o artesá que va aparéixer del caos. Ell va esser el creador de la paraula i per als egipcis la paraula equival a l'existéncia.

Apartir d'aquest punt, cadascuna de les diferents teogonies que es coneixen varien, ja que es converteixen en cultures locals i cada zona té la seva versió de lacreació dels seus deus.

Cosmogonía heliopolitana

Aquesta cosmogonia es una de les mes conegudes concebuda a Heliopolis, ciutat de la qual rep el seunom. En aquesta versió, del Nun sorgeix un deu al cual van anomenar Atum.

Aquest era un deu solar i creador que, el qual prenia diferents diferents noms iformes, depenent d'on es trobava el sol: Khepri a l'alba, Re al zenit i Atum a l'ocàs. Cadascún d'ells també representava un aspecte de l'entitat solar