Crisi Del 29

LES CAUSES DE LA CRISIS DEL 29

Bruna Martín Cardoso
Història per al món contemporani
1r Batxillerat E
IES Joan Maria Thomàs
Curs 2011/12

Introducció

En aquest tema parlarem sobre la crisis del 1929-1920, també coneguda com a crack del 29.

Entre les herències deixades per la primera guerra mundial, es conten una sèrie de transformacions i contradiccions que van fer sentir lafragilitat del nou ordre internacional. El signe de canvi més st evident, va ser la transformació dels estats units en primera potència mundial. Al 1914,aquest país devia a Europa 3000 milions de dòlars; mentre que en 1918, europa devia a estats units entre 12000 i 14000 milions de dòlars. Es transformà en la principal potència acreedora del món. Els seus aliats a Europa, Anglaterra i França, no havienassolit traduir la victòria militar i els avançoseconòmics; per contra, alguns investigadors sostenen que van ser les seves economies les més perjudicades amb la guerra.El milionari deute contraid amb EEUU i la difícil reconversació de la indústria de guerra en una indústria veritablement productiva, van acabar per obligar als anglesos i gals a reduir la suma de les indemnitzacions de la guerraimposades a Alemanya en 1921. D'altra forma, la destruïda economia alemana no hauria pogut ''saldar'' les seves obligacions amb les potències triomfants.Gran part del deute Europeu es paga amb nous prestecs nord-americans i així, a partir de 1924, la inversió, el consum i la reactivació econòmica assolida basant-se en crèdits, aparentaven haver arribat a nivells de normalitat. En tan paradoxalsituació, la societat de nacions va admetre la presència d'Alemanya en l'entès que larestauració de l'economiainternacional s'assoliria sobre bases de consens i col·laboració. En aquesta il·lusòria època de prosperitat, els francesos solien dir “París esta de festa!”.No obstant això seria bastant efímer.
La crisi del 29 ha estat, probablement, la major crisi econòmica a la qual s'ha enfrontatl'intervencionisme com sistema i que va ser motivat per la manipulació de l'oferta monetària, per part del govern americà, després de la seva nacionalització en 1914, al abandonar el patró or.Al moment de la bomba, la ciutat de Nova York havia crescut fins a convertir-se en la major metròpolis i en el seu districte de Wall Street eren molts els quals van creure que el mercat podia sostenir nivells altsde preu. Poc abans del crac, Irving Fisher va proclamar: "Elspreus de les accions han arribat a el que sembla ser un altiplà alt permanent''. L'eufòria i els guanys financers de la gran tendència de mercat van ser fetes trossos el Dijous Negre, quan el valor de les accions en la Borsa de Nova York es va col·lapsar. Els preus de les accions van caure aquest dia i van continuar caiguent a una taxasense precedents per un mes sencer. 100.000 treballadors nord-americans van perdre la seva ocupació en un període de 3 dies.Els dies previs al Dijous Negre, el mercat estava severament inestable ja que no es van saber manejar acord els negocis, així que la borsa va caure a causa de la inexperiencia d'alguns. Períodes de venda i alts volums de negociació eren intercalats amb breus períodes d'augmentde preus i recuperació.Més tard, l'economista Jude Wanniski va relacionar aquestes oscil·lacions amb la perspectiva pel pas de l'Acta de tarifes Smoot-Hawley, que estava sent debatuda en el Congrés.Després del crac, el Terme mitjà Industrial Dow Jones es va recuperar a inicis de 1930, solament per a retrocedir novament, arribant a un punt baix de les grans tendències de mercat en 1932. El DowJones no va retornar a nivells previs a 1929 fins a un tardà 1954, i el 8 de juliol de 1932 va estar en el seu nivell més baix des de 1800.
La caiguda de la borsa de Nova York, en 1929, va anar el punt de partida d'una crisi econòmica que es va convertir en una llarga depressió,la major transcendència que el capitalisme havia sofert fins aquell temps.Afecte a tots els països, a tots els sectors...