Crisis Del Capitalismo (Catalán)

Treball sobre les crisis del capitalisme.

L’actual crisi financera mundial, va tenir el seu origen als Estats Units, i és la coneguda com la “Crisis de les hipoteques subprime”. Aquestes hipoteques estaven destinades a clients amb una escassa solvència, i les quals constaven d’uns interessos molt elevats. L’actual crisi financera mundial, al contrari d'aquelles que van sorgir en ladècada del 90 en els països emergents (Mèxic, sud-est Asiàtic, Rússia...), va tenir el seu origen als Estats Units.
La crisi es va originar en les anomenades hipoteques subprime, i va esclatar concretament el 9 d'agost de 2007, si bé les seves causes sorgeixen d'anys anteriors. Aquestes hipoteques són d'un tipus especial orientades a clients amb escassa solvència, per la qual cosa tenen un riscd'impagament major al dels altres crèdits.
Recordem que després de l'esclat de la bombolla d'Internet en el 2001 (Yahoo...) molts inversors s'havien bolcat a les propietats, tradicionalment vistes com les inversions més segures. En el cas nord-americà, a més, la compra i venda d'habitatge amb fins especulatives va estar acompanyada d'un elevat estancament, és a dir, a càrrec d'hipotequesque, amb la venda, eren cancel·lades per a tornar a comprar altra casa amb una nova hipoteca, quan no, es finançaven totes dues operacions mitjançant una hipoteca pont.
El mercat aportava grans beneficis als inversors, i va contribuir a una elevació de preus dels béns immobles, i, per tant, del deute. Així, es va començar a crear una bombolla immobiliària als Estats Units en els primers anysd'aquesta dècada i poc a poc s’anava extenent cap al continent europeu.
L'escenari comença a canviar cap al 2004, quan la Reserva Federal comença a pujar les taxes per a controlar la inflació. D'una taxa del 1% en el 2004 es passa a una taxa superior al 5% en el 2006 .
Cap a 2005, els preus dels habitatges en algunes regions comencen a caure i la bombolla immobiliària comença adesinflarse (sense realment encara esclatar). Tot això fa augmentar la taxa de morositat, i el nivell d'execucions per part dels bancs, i no solament en les hipoteques subprime, sino també en les hipoteques nominals standard.
La crisis en comportaría seguir els patrons que surten als llibres: “quan la situació econòmica és bona, els inversors estan disposats a acceptar cert risc. Si continua elcreixement econòmic, prenen encara més risc. Però quan començen a haver-hi indicis de que l'economia està per frenar-se, s'adonen que tenen massa risc en els seus “dossiers”, moment en el qual comencen a desfer-se dels seus actius més potents, iniciant-se així la crisis”.
Per al 2006, la crisi immobiliària ja havia arribat a la borsa, i l'índex borsari de la construcció va caure un 40%aquest any. Cap a mitjans del 2007, el mercat va començar a adonar-se que importants entitats bancàries i grans fons d'inversió tenien compromesos els seus actius en les hipoteques d'alt risc. A pesar que les hipoteques de baixa qualitat estaven dintre de paquets cridats CDO (per collateralised debt obligations) que suposadament reduïen el risc per estar diversificats i protegits per actius físics, elmercat va començar a entrar en desconfiança durant la primera meitat d'aquest any.

Esclat de la crisis

A finals del mes de juliol, dos fons d’estavis del banc Bear Stearns van trencar, però el pànic entre els inversors es va generalitzar el 6 de juliol, quan la American Home Mortgage, el desè banc hipotecari dels Estats Units, va anunciar la seva fallida. Altra important empresafinancera, Countrywide, va quedar també a la vora de la fallida. Això va ser un gran impacte en tot el mercat, i particularment en els “hedge funds”. Els hedge funds (entre els quals es troben els de Bear Stearns, i un de BNP Paribas que també va anunciar la seva fallida), són instruments d'inversió privats, que a l'estar desregulats els permet una major flexibilitat en el moment de decidir una...