Critica De El Club De La Lucha

Pol Ribera Guàrdia
2n de Comunicació Audiovisual
Història del cine
Desembre de 2012

Entre sabó i nitroglicerina: El club de la lucha,
de David Fincher

EEUU, 1999. T.O.: Figth club. Director: David Fincher. Producció: Fox 2000 Pictures, Regency Enterprise, Lison Films. Guió: Jim Uhls (adaptat de la novel·la de Chuck Palahniuk). Fotografia: Jeff Cronenweth. Música: The Dust Brothers,Michael Simpson i John King. Edició: James Haygood. Direcció artística: Chris Gorak. Duració: 139 minuts.
Intèrprets: Edward Norton (narrador), Brad Pitt (Tyler Durden), Helena Bonham Carter (Marla Singer), Meat Loaf (Robert Paulson), Zach Grenier (Richard Chesler).

Crítica

"¿Sabías que mezclando gasolina con concentrado congelado de naranja fabricarías napalm?" (Tyler Durden). Doncs barrejantuna crítica radical de la societat consumista, un dogma basat en l’autodestrucció i un culte cec a la violència fabrica, David Fincher, el film titulat El club de la lucha (Figth club, 1999).
Aquest llarg metratge està basat en la novel·la de Chuck Palahniuk, i entre llibre i film han creat, assegura Read Mercer, ‘una cultura que segueix creixent després de deu anys’(Read Mercer Schuchardt,2008, 2).. Una veritat que no pot ser negada, doncs les ideologies radicals de Tyler Durden van tenir un gran impacte i s’ha posat en boca de molta gent, però no oblidem que Mercer escriu aquesta crítica acompanyat del mateix autor del llibre Cuck Palahniuk.

Thriller i terror són dues paraules claus en la descripció dels gèneres de la filmografia de Fincher. ‘La visió de Fincher del cinema és untapís de llum i foscor, que tempteja en aquells espais on la resta tenim por d’entrar’ (James Swallow, 2003, 7). Absorbida totalment pel primer gènere, el club de la lucha, es distancia certament, dels altres films de l’autor.
El director nord-americà aconsegueix catalogar com a pel·lícula de culte un film amb una línia narrativa realment enginyosa, on presenta uns personatges molt criticats perles seves ideologies, titllades de nihilistes, sota una conducta feixista glorificadora de la violència com a model de vida. És una obra controvertida.

L’acció es desenvolupa a la gran metròpolis americana, amb un Edward Norton que sofrint insomni, cerca el sentit de la seva vida en un grup de teràpia d’afectats pel càncer de testicles. Allà hi troba la pau fins que apareix Marla Singer, unafarsant com ell. Pres de l’ insomni altre cop, coneix a Tyler Durden, un peculiar venedor de sabons, a qui Norton - un home sense nom -, recorre quan el seu pis i totes les seves possessions es redueixen a cendra per una explosió. Després d’unes cerveses i una conversa sobre el consumisme, el narrador demana a Tyler acollida a casa seva. Aquest accedeix a canvi de rebre un cop de puny. Ambdóspersonatges acaben immersos en un batalla de cops de puny, una pràctica que adoptaran com una rutina, fins que una colla de curiosos se’ls uneixi, per formar, al soterrani d’un bar, el club de la lluita. Tyler marca vuit normes que hauran de seguir els membres del club, deixant veure entre elles, la seva radical filosofia de vida, on l’autodestrucció és el camí cap a la llibertat. Una autodestrucciócapitanejada per en Tyler, que aplicaran sota el nom de projecte Meyhem, en forma de terrorisme contra la ciutat per tal d’alliberar-ne els habitants. Una operació que intentarà evitar el protagonista, descobrint alhora, que en Tyler Durden és ell.
Amb aquest argument Fincher fa un crítica de la societat, tot construint una trama desenvolupada en una línia narrativa tan frenètica com brillant.Cal destacar-ne el muntatge dels crèdits inicials que presenten un ritme interessant alhora que una estètica molt particular. Fincher construeix un tràveling per les connexions neuronals del cervell del protagonista, que ens condueix a descobrir-lo a punt de morir amb una pistola a la boca, que se’ns presenta com un flash forward de l’escena final. A l’ inici del film destaca l’aparició de...