Dídactica y currículum, de la modernidad a la postmodernidad

Didáctica y currículum:
De la modernidad a la postmodernidad ( Resum.

El llibre comença parlant d’un concepte que s’ha de tenir molt clar perquè el farem servir al llarg del llibre que es el concepte de disciplina.

- Disciplina és el domini organitzat d’investigació, coneixements i pràctiques.
La disciplina és la matriu disciplinar, àmbits o camps.

El caràcter disciplinar de lesciències de l’educació pot ser analitzat des de diferents punts de vista.
Les ciències de l’educació sorgeixen com a resultat del desenvolupament de sistemes públics d’ensenyaments i l’institucionalització de la formació de docents, juntament a la reedificació i diferenciació del camp de les ciències socials.

Les ciències de l’educació creades a França, eren introduïdes a les facultats de lletrescom a assignatura dirigida a mestres i professors. Volia inculcar les bases de la moral laica i el civisme, com nova “ religió “ civil de la III República . No servia per estudiar fenòmens educatius si no valors de la República.

Aquesta assignatura va anar passant cap a escoles publiques i es demanava també més nivell dels mestres.

En el 1919 es va crear un institut anomenat Institut Jean –Jaques Rousseau de “ Ciències de l’educació “ a Ginebra on va començar l’educació nova, on es pretenia millorar la preparació psicològica i pedagògica dels mestres i assegurar els progressos i desenvolupaments de la ciència de l’educació.

L’educació nova intentava aplicar solucions a la ciència psicològica ( Piaget, Claparède, Bühler, Baldwin ), en una escola a la “ mesura “ del nen.

AEspanya va entrar amb motiu de la “ Reforma dels 70 “ i es va institucionalitzar. Tot seguit es va extendre per Portugal, Itàlia i Alemanya, ni que, a Alemanya té una altre procedència.

Quan s’estava institucionalitzant i debatin que significava el model de ciències de l’educació, es va imposar un model administratiu que dividia les ciències de l’educació en 3 àrees de coneixement.

Lapluridisciplina de les ciències de l’educació ha tingut importants conseqüències a França ( Suïssa i Canadà incloses ) tan negativament com positivament.
Negativament perquè costa saber què es en concret, i positivament perquè recull molta informació de diferents camps i disciplines.

Hi ha diferents disciplines. Una disciplina és pot definir amb 5 dimensions:

1- Base institucional.Professionalització de l’investigació.
2- Construcció d’objectes de coneixement.
3- Xarxes de comunicació.
4- Socialització, formació de nous membres.
5- Mecanismes de regulació, regles i convencions socials.

Tot això resulta d’un procés d’especialització, diferenciació i institucionalització ( Procés de disciplinarització.

Les ciències de l’educació s’edifiquen sobre aquest conjunt desabers a part de les originàries ( sociologia, psicologia, ... ) .

Resumint, les ciències de l’educació tenen:

1- Conjunt de matrius disciplinàries ( 1era identitat.
2- Camp de pràctiques socials educatives que desenvolupen activitats investigadores pertinents ( 2ona identitat.

Tot i això les ciències de l’educació es podien dividir en més camps.

Segons Gastón Mialaret, establia quees podien dividir en:

- Ciències que estudien les condicions generals i locals de l’institució escolar.
- Ciències que estudien la relació pedagògica i del propi acte educatiu.
- Ciències de la reflexió i l’educació.

Totes elles amb les seves assignatures i els seus subapartats.

Aquí podem observar que no surt la didàctica com a tal. Si a cas surten les didàctiques.

Ladidàctica però, seria una de les ciències privilegiades davant d’altres ciències de l’educació.

És segons Benedito ( 1987 ) : L’única ciència de l’educació que tracta globalment els processos d’ensenyament i aprenentatge com un sistema de comunicació i relació amb múltiples implicacions.

En canvi, Mallart ( 2001 ), plantejava el tema de la didàctica en les ciències de l’educació, dins les...