David hume

David Hume (1711-1776)
L'origen de les idees:
David Hume és un empirista de plantejaments més aviat radicals. Hume distingeix entre dos tipus de representacions:
* Impressions: molt nítides. Poden ser de sensació o de reflexió. És quan veiem un objecte amb els nostres ulls, per exemple un arbre que tenim davant. Es dóna per suposat que aquestes originen el món exterior.
* Idees:s'origina a partir d'una impressió i no són tan nítides. És com recordar un objecte sense poder veure'l, només amb el record ens el figurem en la nostra ment. És la copia d'una impressió (principi de correspondència); en el cas que no sigui així és que és una idea sense sentit o és ficticia. Una idea pot ser construida per:
* Imaginació: crea idees complexes a partir de la recombinació de simplesque ja teniem.
* Memòria: és el record de quelcom (tant una acció viscuda com l'observació d'objectes)
Idees simples i complexes
En la ment trobem dos tipus d'idees:
* Idees simples: per la força provenen d'impressions percebudes anteriorment, ja que no es poden dividir en altres percepcions. Per exemple una taca blava.
* Idees complexes: diverses idees simples juntes formen lescomplexes. Per exemple la percepció de la ciutat de Terrassa (xemeneies, teulades, carrers...)

Tipus de coneixement:
Quan tenim les idees podem establir 2 tipus de coneixement:
* Relacions d'idees: són verdaderes per força, tant lògiques com matemàtiques. Si es neguen obtenim una contradicció lògica, per exemple, un triangle no té 3 angles; un triangle sempre tindrà 3 angles, sinó és aixídeixa de ser un triangle. Ens informa de les condicions que hauria de complir un objecte en cas que existís.
* Qüestions de fet: es fa referència a fets observats, que coneixem per experiència i no per demostració. Per exemple "l'aigua bull a 100) En aquest cas el seu contrari és possible. La seva certesa depén de l'experiència. Les qüestions de fet defineixen en cada moment les condicionsreals de la nostra vida.
En el nostre pensament només hi ha relacions d'idees i qüestions de fet, que s'originen a partir de l'experiència. Hume va rebre moltes crítiques per aquestes propostes tant radicals per part de la teologia i la metafísica tradicionals.

Crítica de les definicions generals:
Cada persona té unes impressions diferents; per molt que dividim i recomponem les idees simples quehan obtingut de les impressions l'únic que aconseguirem seran noves representacions. No hi ha una definició general per un grup de persones.
No coneixem definicions generals, la ment acostuma a associar una sola paraula a objectes que s'assemblen. Amb aquesta aproximació no n'hi ha prou, sempre hi haura un marge d'error en totes les generalitzacions: Quan afirmem quelcom sobre una idea que es potgeneralitzar ens és impossible conèixer, afirmem més del que sabem. Com que només podem conèixer a partir de l'experiència ens pot ser útil classificar la realitat en classes, però comporta un marge d'error.

Crítica de la idea de substància:
Critica els plantejaments que diuen que quelcom existeix per si mateix, sense necessitar res més per existir. La idea de substància no prové de capimpressió, és a dir, que res pot donar lloc a aquesta idea. Així una substància són vàries idees juntes unides per la imaginació (perquè no podem percebre la cnnexió) i se'ls dóna nom. Això és així perquè tenim impressions de les qualitats de les coses, no de les coses en si. Podem percebre representacions, però no on aquestes es donen (en la ment).
Posem per exemple una flor. Podem percebre lesqualitats (fràgil, vermella...), però hem de preguntar-nos de quines imrpressions deriva aquesta idea de flor. No tenim resposta; podem percebre les qualitats de la flor però no la flor en si, ja que la flor és un conjunt de qualitats. Aquesta substància (flor) només un nom que li posem i que la nostra ment relaciona amb un seguit de característiques de la flor.

Les idees exerceixen entre si...