dddd

LECTURA 1
1. LA PSICOLOGIA DEL TREBALL, DISCIPLINA I PROFESSIÓ
La psicologia del treball, com el treball i la mateixa psicologia, no és tant una cosa substantiva sinó una realitat socioculturalment construïda , que només pot ser compresa atenent les seves condicions històriques de producció i de reproducció.

La seva naturalesa resulta inseparable de la construcció sociohistòrica de lesrealitats problemàtiques que com a disciplina tracta de plantejar i comprendre teòricament i que com a professió tracta de resoldre i canviar pràcticament.

Quasi totes les psicologia del treball comparteixen dos principis bàsics:
Un àmbit temàtic estructurat en torn a la interacció persona – ambient que, en uns casos, s’anomena conducta laboral (reacció comportamental) i, en altres casos,s’anomena acció laboral (d’un subjecte cognitiu, emocional i social orientat intencionalment a modificar el seu ambient sociolaboral)
Una mateixa accepció de treball en tant que “empleo” és una forma sociohistòricament determinada i una cosa que s’està quedant obsoleta d’activitat laboral assalariada.
L’ “empleo” comporta una relació voluntària entre dos parts: la contractada (ven temps, esforç,competències i rendiment) i la contractant (compra, generalment amb diners, béns i serveis)

L’ocupació (=EMPLEO) és un invent de la modernitat capitalista industrial fabril. L’ocupació és una doble institució social:
Consisteix en la reducció del treball al estatut de simple valor de canvi, i per tant, de mercaderia
Encarna l’elevació del treball a la condició de norma social, al tractar-se endefinitiva d’activitat econòmica remunerada en la qual es pacta i es respecta un conjunt de drets i deures socials

La psicologia social del treball s’ocupa bàsicament de fenòmens i processos psicosocials implicats en l’activitat i en l’experiència laboral:
Investiga i intervé sobre variables antecedents, subjacents i consegüents a l’activitat laboral de les persones. Ho fa a nivell:
Intraindividual(personalitat, motivació, necessitats i interessos...)
Interpersonal (comunicació, cooperació, competició...)
Grupal (equips de treball, lideratge...)
Organitzacional (cultura, clima, condicions de treball, tecnologia, relacions laborals, conflictes...)
Macrosocial (mercat de treball, ideologies i polítiques sociolaborals, ...)

Alcover et al. Defineixen la psicologia social del treball coml’estudi de les conductes i les experiències de les persones de d’una perspectiva individual, interpersonal – grupal i organitzacional – social en contextos relacionats amb el treball.

Hi ha diverses etiquetes per referir-se a la psicologia del treball:
A Europa continental acutal predomina: Psicologia del Treball i de l’Organització
A Estats Units i en el món anglosaxó predomina: PsicologiaIndustrial i de l’Organització
El món hispà s’accentua amb les múltiples produccions monogràfiques sobre Psicologia del treball i sobre l’Organització.

La trajectòria de la psicologia (social) del treball ha estat influïda per l’evolució del conjunt de les disciplines i professions que també tracten teòrica i pràcticament sobre el treball. (economia, filosofia, història, medicina, enginyeria...)Dins de l’àmbit psicològic, l’evolució temàtica, teòrica i metodològica de la disciplina ve determinada des d’una perspectiva individualista, dominada per la psicologia diferencial, on es conjuguen aportacions de la psicologia de la personalitat amb altres de la psicologia social.

L’ENOP (Red Europea de Profesores de Psicología del Trabajo y de la Organización), proposa un “model dereferència” per l’ensenyament d’aquesta matèria. Distingeix tres grans àrees d’especialització:
La Psicologia del treball pròpiament dita, que tracta de l’activitat laboral de les persones: procediment de les tasques, condicions físiques i socials del desenvolupament de les tasques, qualitat de vida laboral, conceptes d’ocupació, desocupació i subocupació...
La Psicologia de l’organització,...