Declaració dels drets de l'home i del ciutadà

Rebeca Bardina Marcillas
1/2/2011

DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ
Comentari de text.

És un text de font primària de tipus jurídic ja que és una recopilació de drets. Va ser escrita el 26 d'Agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent, que va ser creada després de debatre's en Estats Generals amb representants d'altres classes i els van abandonar per no van arribar a unacord. Anava dirigida a la nació, al conjunt de ciutadans que formaven la sobirania nacional. Tenia com a finalitat atorgar a cada home francès la condició de ciutadà lliure i igual davant la llei amb la possibilitat de participació en política; mentre que a nivell de nació establia la sobirania com una expressió de la voluntat del poble; i com finalitat a llarg plaç, aquesta declaració és prèviaa la redacció de la Constitució per la qual havien establert l'Assemblea.

Aquesta declaració marca els drets de l'home convertit en ciutadà destaca idees bàsiques que encara perduren a la declaració de drets humans avui en dia ressaltant la igualtat, el dret d'associació política i religiosa, valorant l'exercici legal, les llibertats, específicament el dret de la lliure comunicació i inclúsemfatitzant el dret a la propietat amb un marc de total igualtat.
Voldria destacar alguns dels articles que marquen un gran canvi en un sistema anterior de caràcter absolutista o feudal.
El primer article marca la pauta de la declaració: tots els homes són lliures i iguals en drets. La idea és acabar amb el poder discriminatori de l'aristocràcia. El segon i el tercer article parlant sobrel'associació política i la sobirania. De nou trobem altres bases clares; la sobirania emena de la nació i no ve per dret real o per privilegis heretats, sinó del poble. Els articles 6 i 7 marquen la llei, parlen d’igualtat i deixen en mans del poder judicial la responsabilitat d'aplicació d'aquesta llei. Aquí veiem la distinció entre poder legislatiu i judicial clarament insinuable. L'article 10 parlade les llibertats religioses i l'article 11 parla de la lliure comunicació, és a dir, possibilitat d'escriure i d'imprimir qualsevol tipus de pensament dins del marc de la llei. Altres articles com el 13, el 16 i el 17 destaquen la proporcionalitat dels impostos aplicats als ingressos dels ciutadans; la separació de poders; el dret de propietat.

Ens situem dins d'una revolució on els canvis nosón només polítics i econòmics, també són de pensament de filosofia i de valors. Dins d'aquest gran canvio en la història d'Europa, el moviment que s'ha alçat amb el poder està molt interessat a destacar el valor individual dins de la societat, el dret de cada ciutadà dins de l'Estat. Aquí sorgeix la declaració de drets com una sèrie de principis fonamentals que regiran la nova societatfrancesa. Per això en la declaració trobem paraules claus: sobirania, nació, voluntat general, ciutadans lleis, poders, llibertats (de tots tipus, la paraula més destacada),... A partir d'aquest document, la sobirania residirà en el conjunt dels ciutadans que formen la Nació. Aquesta té la voluntat sobirana.
No es pot entendre tan èmfasis a les llibertats i als valors individuals sense comprendre tot elque les situacions prèvies havien causat: la deriva dels règims feudals en sistemes absolutistes on el poble no tenia cap dret, així com el resultat d'una forta crisis econòmica on no en tenien ni per menjar, mentre que els gastos de la casa reial i la participació de França a les guerres causaven la bancarrota a les finances de l'Estat. Tot això va desembocar amb les queixes organitzades finsarribar a l'esclat, primer legals i més tard la revolució del poble amb revoltes es van acabar formant els Estats Generals on hi havia representants dels 3 estats i es van reunir en Assemblea Nacional. Com cada grup buscava el seu propi benefici no van poder ni voler pactar i van esclatar les tibantors amb la revolució i la pressa de la Bastilla el 14 de Juliol de 1789. El poder va passar llavors...