decroly
Decroly (global ideovisual)
Ensenyament i Aprenentatge de Llengües i lectoescriptura (II).
Educació Infantil.
Biografia Ovide Decroly
23 de juliol 1871 (Renix, Bèlgica) – 1932.
Pedagog i metge.
Comença la seva tasca educativa amb nens
amb anomalies.
1907 Êcole de l’Ermitage (nens normals).
1927 professor de psicologia i d’higiene
educativa a laUniversitat de Brussel·les.
Psicològica:
◦ Mètode global: sincretisme de la intel·ligència.
Fisiològica:
◦ Mètode ideo-visual: la vista proporciona major
quantitat d’informació.
És fonamental la significació:
◦ El sentit de la frase és anterior al concepte de paraula i
al so de la llengua.
Característiques
Global i ideovisual.
Model de lectura: up-down
Predomini de la comprensió.
Importància de la lectura silenciosa.
Importància treball previ de percepció visual.
Important el treball mecànic de l’escriptura.
Relació directa amb els centres d’interès:
L’escola Decroly
“L’educació ha de ser per a la vida mitjançant
la vida”.
Importància del joc.
Aprenentatge per assaig-error.
Aprendre per a la vida.
Mitjançant la vida:
◦
◦
◦
◦
Principi d’intuïció.
Principi de solidaritat.
Principi d’individualització, activitat i globalització.
Principi de realitat.
El treball dels centres d’interès:
◦ Realitat tal com és.
◦ Tres ordres d’activitat:
Observació.
Associació d’idees.
Expressió.
◦ Coneixement de les pròpies necessitats.
Avantatges del mètode:
La percepció visual és ràpida educa l’ull per
aprofitar al màxim el camp de percepció.
Lectura silenciosa i comprensiva gran
rapidesa lectora i disminueix els moviments
regressius dels ulls.
Aprenentatge global facilita l’activitat
intel·lectual i respecta el ritme de cada
aprenent lector.
Context
d’ensenyament globalitzat
incorporació del mètode a altres activitats
escolars.
Passos i estadis del’ensenyament
de la lectura i l’escriptura
Pre-lectura i pre-escriptura:
◦ Treball previ de percepció visual i coordinació ullmà.
Jocs visuals de colors, de formes i colors, de formes i
direcció.
Lectura d’imatges, simbolitzacions.
Jocs visuals – motors i auditius – motors.
Jocs de temporalització.
◦ Habituació a la lletra escrita.
◦ Cada nen té un cartell amb el seu nom i elsdos
cognoms.
◦ Escriptura a la pissarra d'onomatopeies de
contes, etc.
1. Estadi de la frase i reconeixement de les
paraules dintre de la frase.
Frases expressades pels nens després de
l’observació o l’associació.
En aquest temps es poden aprendre unes
150 paraules de tot tipus.
Aquest estadi pot durar 3 o 4 mesos.
a. Estudi de la frase
En un treball d’observació, elsnens diuen frases.
Es voten les millors.
La mestra escriu algunes a la pissarra.
Activitats:
◦ La mestra escriu les frases en una cartolina a la paret;
amb un dibuix per a cada frase.
◦ Es copien al quadern d’observació – associació.
◦ Es memoritzen.
◦ La mestra dóna a cada nen cada frase escrita per
duplicat en dues tires de paper.
◦ Aparellament de frases.
◦ Buscar la quellegeix la mestra.
◦ Destacar alguna paraula.
◦ Es guarden en una capseta o bossa de frases (després
es continuaran aparellant, es retallaran...)
Quan ja es tenen frases de diferents
observacions:
◦ Buscar una frase llegida i ensenyada per la mestra.
◦ Joc del bingo.
◦ Un nen llegeix una de les seves frases. Els altres la
busquen i la giren.
Assolit el reconeixement de lesprimeres frases,
els infants són capaços de trobar en un text
qualsevol paraula coneguda.
b. Estudi del sintagma i de la paraula
Escriure només un tros de frase a la pissarra.
Endevinar quina frase és.
Tallar frases de la capseta en sintagmes.
Després associar les dues parts.
Escriure a la pissarra un sintagma i completar
la frase.
Esborrar una paraula de la frase....
Regístrate para leer el documento completo.