Descartes

LA MORAL CARTESIANA

Segons Descartes, l'acció i el coneixement segueixen camins diferents. L'acció no admet la irresolució, però la raó pot estar sotmesa al dubte.
Descartes, abans d'iniciar una recerca de la veritat i desenvolupar la metafísica, diu que cal donar-se una moral “per provisó”, per tal de viure de la manera més feliç mentre recerques la veritat.
Aquesta moral doncs, estàcomposta de tres o quatre màximes:
-La primera diu que s'ha d'obeir les lleis i costums del país, respectant la religió i deixar-se guiar per les opinions més moderades.
-La segona ordena que se sigui el més ferm i resolt possible en les pròpies accions un cop haguem pres la decisió d'executar-les.
-La tercera, pretén alliberar-nos dels desitjos que no podem realitzar i aconseguir l'acontentament queprodueix el deig satisfet.
-La quarta o conclusió que treu Descartes, diu que després de passar revista a les diverses ocupacions que tenen els homes, considera que la millor era continuar en la que tenia, és a dir, cultivar la raó seguint el mètode que s'havia prescrit.

Molts cops es diu que la moral provisional (moral “per previsió) i la moral definitiva s'oposen, ja que en la moraldefinitiva s'entén un coneixement complet de les altres ciències i segons la seva metafísica, la teoria impedeix l'equiparació entre ciència i moral.
Així doncs, creu que l'acció a diferència de la ciència, ens exigeix decidir-nos per un partit o un altre abans que haguem pogut alliberar-nos dels dubtes.

EL MÈTODE CARTESIÀ

El primer problema filosòfic que es va plantejar Descartes és l'accés a laveritat. Per a resoldre'l creà un mètode que es compon de quatres perceptes:
1r. Percepte d'evidència. No s'ha d'acceptar res com a vertader si no es copsa de manera evident. Allò evident es defineix com allò que no emet cap dubte. Així doncs una idea clara és una idea present; i una idea distinta és una idea que es diferencia de les altres. La precipitació fa referència als prejudicis i laprecipitació esdevé quan el desig de veritat fa que no segueixis el mètode correctament.
2n. Percepte d'anàlisi. Cal dividir les dificultats en tantes parts com sigui possible i que requereixi la seva resolució. Aquesta descomposició ens ha de conduir a les naturaleses simples, que és allò que se'ns presenta de manera evident. Aquestes naturaleses simples es detecten de manera intuïtiva. Descartesdefineix la intuïció com una representació inaccessible al dubte, produïda per una inteligencia pura, deslliurada dels sentits i la imaginació.
3r. Percepte de síntesi. Consisteix recomposar allò descomposat anteriorment, d'allò més simple al més complex. Aquesta composició es du a terme mitjançant un procés de deducció.
4t. Percepte d'enumeració i revisió. Descartes considera que cal recomptar irevisar per tal de no deixar-nos res de banda. A la intuïció de la segona regla i la deducció de la tercera, hem d'afegir-hi una quarta, l'enumeració.

El mètode ens promet l'accés a la veritat, gràcies a la intuïció; la progressió sistemàtica del coneixement, gràcies a la deducció; i la universalitat de la seva aplicació, perquè les naturaleses simples abasten tots els àmbits de realitat.

LAMETAFÍSICA CARTESIANA

La inversió de la concepció tradicional de la veritat suscita una pregunta que marca una nova fita del pensament cartesià: si les coses han de correspondre a allò que es representa el meu enteniment, però els sentits són enganyosos, ¿com podem saber que allò real correspon efectivament a allò mental?; ¿quina garantia tenim de la veritat de la nostra ciència?; ¿quin és elfonament del coneixement?

1- La necessitat de provar l'existència de Déu

Descartes defensa que Déu és l'autor tant de l'essència com de l'existència de les criatures i afegeix que la seva essència consisteix en les veritats eternes, que podem identificar amb les naturaleses simples. És a dir, Déu ha establert un paral·lelisme i un isomorfisme entre allò que hi ha en el real i allò que hi...