Desenvolupament cognitiu segons piaget

DESENVOLUPAMENT COGNITIU SEGONS PIAGET.

VIDA. Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, 9 d’Agost de 1896 – Ginebra, 16 de Septembre de 1980), psicòleg, biòleg i genètic, la seva primordial preocupació és el desenvolupament del coneixement. Va ser el creador de l’epistemologia genética, és defineix com, el desenvolupament intel•lectual, aquest està fermament arrelat al desenvolupament biològic del'individu.
Va ser famòs per les seves aportacions a la psicología genética, els seus estudis sobre la infància i per la Teoria del Desenvolupament cognitiu.
IDEES. Segons Piaget el pensament es desenvolupa des de una base genética no només amb estimuls socioculturals sinó també per la informació que l’individu rep, amb aquesta informació aprén de manera activa. El desenvolupament intel•lectuals’ha d’entendre com una evolució a través d’estadis de pensament diferents, el pensament és diferent a cada edat.
Els principis de la lògica es desenvolupen abans que els del lleguatge i es generen amb accions sensorials i motrius del nadó en interrelació i interacció amb el medi, especialment amb el medi sociocultural, aquest influeix en el comportament.
Piaget va introduïr les diferènciesentre el pensament infantil i l’adult, existeixen diferències qualitatives en les diferents etapes de la infància, va ser quan va descriure la Teoria Constructiva de l’aprenentatge.
TEORIA. La capacitat cognitiva i la inteligencia estan lligades al medi social i físic. L'adaptació és l'essència del funcionament intel•lectual i del funcionament biològic, es modificar allò que ens envolta per a lespròpies finalitats. Una part de la nosta herència biològica és la forma del funcionament intel•lectual i es manté contant durant tota la vida. Aquest funcionament es caracteritza per l'habilitat d'organitzar en un cert ordre els milers de sensacions i experiències amb que ens topem i d'adaptar-nos a el que ens envolta.
Aquesta adaptació té una doble naturalesa, consta de dos processos que progressancontínuament: l’assimilació i l’acomodació. Són dues capacitats innates determinades per factors genètics i es van desenvolupant davant determinats estímuls i en determinats etapes del desenvolupament. Aquests dos processos funcionen simultaneament a tots nivells (biològic i intel•lectual). Aquests dos processos s’alternen per mantenir l’equilibri i mantenir el control del món exterior.Assimilació: Interiorització d’un objecte o un esdeveniment. El cervell humà és com una màquina destinada a manipular informació, està en permanent modificació.
Acomodació: Modificació de l’estructura cognitiva per acollir nous objectes i/o esdeveniments que fins el moment eren desconeguts, ajustament per a entrar en contacte amb el món que ens envolta.
La funció d'aquest procès es cerca l'equilibrimental, assolir una coordinació entre l'assimilació i l'acomodació. Considera com el mecanisme de creixement i transició en el desenvolupament cognitiu. El funcionament d'adaptació és constant a tots els nivells de desenvolupament, encara que les estructures mentals, les idees o els conceptes puguin variar d'un estat a un altre.
A més a més de l'adaptació un altre factor important per manteniraquest equilibri és l'experiència, física i empírica (hi ha una necessitat que els infants aprenguin pel seu compte). Les operacions mentals sorgeixen de les accions motores i de les experiències sensorials que són interioritzades.
La transmissió social, com a últim factor que contribueix a l'equilibri del desenvolupament, són les instruccions verbals tramesses pels pares i mestres al procès del'educació.
Els estadis cognitius de Piaget, ha demostrat que uns neixen dels altres. Aquests estadis poden ser útils si tenim en compte que: els infants poden passar pels estadis a diferents nivells, que cada estadi reb el nom del procès que ha resultat operatiu més recentment i que cadascú dels estadis consisteix en la formació d'una estructura total. Aquests estadis són tres, però aquestes es...