Enfocament Sistèmic Del Desenvolupament Segons L. Von Bertalanffy:

APARTAT 1r: Perspectives sobre el desenvolupament

Enfocament sistèmic del desenvolupament segons L. von Bertalanffy:

Sota el punt de vista de l'enfocament sistèmic proposat per Ludwig von Bertalanffy, intentarem definir les relacions entre tres subsistemes que apareixen a Mercero (1977) la pel·lícula objecte d’estudi : concretament en l’anàlisi del fragment tc. 00.37.57 a 00.41.10: elssubjectes participants englobats dintre del sistema Família són: el Quico (en endavant A), la Mare (en endavant B) i Pare (en endavant C). Ens posarem la jaqueta d’observadors de sistemes i, un cop vestits, donarem rellevància a les relacions entre ells i als canvis que aquestes pateixen en cada un dels sistemes en un temps i un espai determinats necessaris per l'existència dels sistemes mateixos.Partim doncs, de la base de la circularitat de l'enfocament sistèmic, en quant a que cada unitat complexa té una intenció i finalitat interna que influeix en la relació que manté amb la resta i que li permet conservar la seva autonomia i autopoiesi.
Així, en el fragment citat, veiem com B i C sotmeten a A a una sèrie de retrets i frases punxants que queden totalment fora de l'abast del vocabularii de la comprensió per part d'A, i que només afecten a la relació entre B i C. Entretant A demana quelcom a C, que accepta. C marxa enfurismat i demana a A que li digui a B que se'n vagi a “fregir punyetes”. A l'observar l'estat en que ha quedat B, A li fa una mostra d'afecte i li pregunta, innocentment, si fregirà punyetes.
En aquest entramat observem canvis d'estat en tots tres subsistemes,provocats per pertorbacions (bombardejos dialèctics entre B i C) i en els que també influeixen els estats anteriors. La comprensió de l'enfocament sistèmic requereix per part de l'observador entreveure els llaços i la interacció entre els diferents sistemes que mostren els patrons de relació que ajuden a mantenir la dinàmica i l'organització internes i tal volta, externes. D’aquesta manera, laseqüència en el temps ens permet assistir a una ínfima part del que és el desenvolupament de cada un dels subsistemes i, per tant, del sistema que els engloba.
També assistim al fet que les pertorbacions no determinen per força els canvis del sistema: els estímuls que B dirigeix a A, no afecten sinó, de manera prioritària, a C; i a l'inversa. Però B i C no resten afectats d'igual manera; confirmant quel'estat inicial del sistema es suma a la pertorbació, dirigint així el canvi.
El sistema B, gràcies a la tendència cap a l'homeostasis i a l'estímul del sistema A torna a restablir-se.
Resta una qüestió sense resoldre ¿és possible treballar com observador des de l’objectivitat?, ¿Pot esser que allò que descrivim sigui aliè a les propietats de l'observador mateix?, Si per tal de definir unsistema es requereix estar a l'exterior, ¿És possible, en algun nivell, l'autoconeixement?


La teoria ecològica de U. Bronfenbrenner:

La teoria ecològica, es situa un pas més enllà de la teoria general de sistemes en quant a una nova característica, que Bronfenbrenner (1987) descriu en La ecologia del desarrollo humano: “La perspectiva es nueva en cuanto a su concepción de la persona endesarrollo, del ambiente y, especialmente de la interacción que se desarrolla entre ambos.1”
Centrats en la pel·lícula objecte d’estudi, col·locarem els personatges i les seves relacions conductuals dintre dels diferents sistemes proposats per Bronfenbrenner. Agafem com a subjecte principal del sistema concèntric al nen Quico. Els Microsistemes que l'envolten serien entre d'altres, la seva família, laminyona, la cangur, la tieta, les veïnes, el repartidor de la botiga, el metge, etc. Un pas més enllà trobem les interelacions entre aquests microsistemes, en un espai que l'autor anomena mesositema. En aquest espai, el personatge central participa de manera activa. Un exemple de mesosistema que apareix en l'escena tc. 00.05.06 a 00.06.10, és la relació d’en Quico amb la seva la nova germana,...