Diccionari per a occiosos (resum)

Diccionari per a occiosos
(Resum)

-Amor: L'amor és una invenció del segle XII feta per els trobadors de l'època.

Aquest, ha estat sempre present, des dels temps més remots fins a
l'actualitat, però de distinta manera. A l'antigüetat, l'amor es regia per la
necessitat o els interessos; era un concepte simple que no coneixia altres
finalitats. És amb els trobadors provençals i juntamentamb la literatura, quan
aquest concepte adquereix un sentit més estètic i més sentimental que
experimenten els “grans enamorats”. L'enamorat, en canvi, és més abundant, un
tipus normal que participa de l'amor amb una dona. El defineix com una paraula
sempre utilitzada per tot el mon, que mai s´ha deixat d'usar-la, però que
encada època anava canviant el seu significat (Romeo i Julieta). L'amoren els
seus origens era un “amor cortés” , creat pels trobador i on la correspondéncia
era recíproca dins de la societat, encara que l'home manava, continuava en
primera linea. Peró aquest tipus d'amor ha canviat, ja que la dóna s'ha igualat
actualment amb l'home, i l'amor emprat a l'antigüetat, com era el cas de l'amor
cortés, no es una dona en aquesta situació. L'amor sempre ha estatpresent,
però ha canviat, i la nostra época encara creará un altre tipus d'amor.

-Atzar: L'atzar está relacionat amb el destí i se compara amb l'exemple del

nas seductor de Cleopatra. Si aquest haguera sigut més gran o més xicotet el
destí no haguera sigut el mateix, ni tampoc els seus amorius. La mort del rei
francés está també relacionat amb l'atzar, per tots els sucecssos ocorreguts adiverses persones., com fou Napoleó.

-Avarícia: L'avar, parla de les ganes de conseguir molts diners, aixì manuclejar
billets satisfets del tacte i del soroll. Antigament, l'avar era considerat avar,
aquell que poseïa les monedes físicament, però al llarg del temps, la moneda ha
sigut reemplaçada pels billets, els comptes corrents.. Aleshores ja no sabem si
açó es pot considerar avarícia.-Bellesa: Es una idea de vells i dels imponents que no veuen la concuspiscència,
és a dir, no tenen desig sexual al veure un cos bonic, adorable; si arriba el dia
en que les persones no senten la concuspinscència, aquell dia tothom serà
infeliç, perquè la concuspiscència és vida.

-Bestiesa: La bestiesa té els seus principis en l'àmbit religiós. Es presenta la

bestiesa com un terme referita la flaqueza. Qualsevol debilitat humana és
considerada bestiesa. El perdó és muto i hem de perdonar-nos això, les nostres,
bestieses. Perdonar significa superar la irritació, el desafecte a la incomoditat
i el mal que ens produeix l'altra persona. En canvi, la bestiesa ofen i ens fa
menysprear a l'altre, i això és el mal, perquè hi ha que personar-se les
bestieses. El nostre orgull no enspermet reconèixer les nostres bestieses i si
el món sancer pratiqués el “perdó” millor i oblidara les bestieses dels altres, tot
aniria millor.

-Cadira: Al llarg del temps s'han inventat moltes coses, i s'han deixat de

costat altres coses més básiques, com la cadira, la qual la compara amb l'ou de
Colom. El fet de seure respon a una necessitat de descans, i aquest descans
depen de laposició del cas. Han hagut progressos en l'evolució del moble que
han fetque es vaja millorant la comoditat per a que el repós de les persones
siga millor. Antigament les persones feien els seients amb armaments sense
mirar la comoditat però avuí les coses són diferents i els seients a més a més,
d'estar ben decorats són molt cómodes. La comoditat no depen dels animals si
no de l'arquitectura. Nos'entén com han tardat tant a utilitzar l'enginy per a
aquets mobles tan perfectes. Els vells fusters tenien voluntat de fer aquestos
modes de cómodes però no hi havia la suficient demanda, en canvi, en la nostra
generació hi ha molta demanda.

-Caracterologia: En diverses ocasions de la vida, tots fem cara de Gòngola, és
a dir, adoptem una cara inexpresiva, d'atònics, de sorpresos....