didàctica educativa





Universitat de València

Educació social



Índex

1 Síntesis


2. Assaig sobre el continguts


2.1 El que destaques d’allò que he après


2.2 Allò que aquests continguts m’ajuden a pensar com a educador


2.3 Preguntes, interrogats, dubtes...que em planteja a partir del continguts.


3. Reflexió sobre el valor educatiu del procés d’ensenyament- aprenentatge.4. Activitats










1.Breu síntesis del continguts.


El primer bloc temàtic està compost per tres grans apartats;
Practiques educatius dominants i inadequades. L’educació baix els dominis dels modes de l´escolarisme, la fabricació, el individualisme, l’exclusió i la infatilització. Són els terminis donats a classes com a models educatius dominants que amb la seua praxissobte una educació no educativa ja que no deixa créixer al futur adult.
El sentit de la educació i el projecte educatiu de la modernitat. Funcions culturals, personals i sociopolítiques de la educació en la societat actual. És el segon punt dintre del primer bloc temàtic, els continguts han abordat el paper destacat de l’educació amb la ciutadania l’encarregada de fomentar la llibertat, la democràciai trencar les barreres socials.
Per últim, a segut el punt, cap a un altre model de pensament i de fer educació. La educació baix l’empremta de praxis/acció, alteritat, natalitat, la narrativa i la problematització. Els continguts ens a servit per a veure i adonar-se d’exemples educatius pioners que han tingut de lluitar contra el tradicionalisme.


Be, amb aquesta mena d’índex realitzatpodrem aprofundir molt més amb els continguts. Per tant començaré amb les pràctiques educatives tradicionals: Infatilització, escolarisme, la fabricació, el individualisme i l’exclusió. Desprès de llegir i debatre amb els companys diferents textos, podem definir tots aquests conceptes:


Escolarisme; Mètode d’ensenyança/aprenentatge pel qual és caracteritza el seu mètode d’accedir als coneixementsa través del docent, que prèviament ja es coneixen les respostes. Les respostes són dicotòmiques (be/mal, si/no, verdader/fals) La praxis en l’aula no existeix diàlegs, participació, no atén a les necessitats imprevistes, és asimètrica i unilateral.
Mitjançant aquesta practica el docent, no incentiva la curiositat, la aventura del saber, creativitat, les ganes de aprendre, pesar ireflexionar.

“El classe beguérem dos grans exemples pràctics, Saber y Ganar i Pasa palabra, són dos programes televisius que te’ls venen com a programes de cultura però la seva metodologia consisteix amb preguntes rapides amb contestacions correctes i té l’ultima paraula el sabí que amb una veu amb off diu si es correcte o no. És premia el major números d’encerts però no les seves reflexions sobreelles.”


Fabricació: Aquest mètode d’ensenyament/aprenentatge té com a objectiu fonamental l’adquisició de coneixements als educands per a un fi, es a dir, la praxis estarà lligada als objectius establerts. En la practica es realitzarà tot allò necessari que ens faja arribar al fi establert i comprovant-ho amb els objectius. En aquesta pràctica l’únic criteri que es valora és la eficàcia ieficiència.
Parlem sobre la pràctica, la seva metodologia es defineix com tècnic-instrumental, s’estableix uns objectius previs alcansar, mitjançant uns mitjans i tècniques. El resultat a de ser el més fiable als objectius, finalment es realitzarà una avaluació comprovant el grau dels objectius alcansats, eliminant tot allò patològic. Es busca el camí més ràpid per alcasar els objectius. Optimització.
“Unexemple per aquest mètode educatiu el podem veure en totes les universitats, ja que el fi de les universitats naixqui amb un ensenyament superior per adquirir coneixement, hui en dia les universitats tenen com a objectiu la formació de treballador qualificats per a lloc de treball, amb la màxima rapidesa possible. En els anys vinens es podrà veure millor aquest exemple amb la incorporació...