Didàctica

Index


Síntesi……………………………………………………………………….Pàg.3-10
1. Definició………………………………………………………………Pàg.3
2. Orígens……………………………………………………………….Pàg.4-5
3. Principis didàctics…………………………………………………...Pàg.6
4. Implicacions organitzatives…………………………………………Pàg.7-8
5. Avantatges i inconvenients…………………………………………Pàg.9-10


Recull bibliogràfic…………………………………………………………..Pàg.11

Recullhemerogràfic……………………………………………………......Pàg.12-13























1. Definició

Els agrupaments flexibles són una organització que implica com a mínim un cicle i com a màxim tota l’escola. Aquests agrupaments tenen relació directa amb els nivells d’aprenentatge d'una àrea determinada (llengua, matemàtiques, etcètera).


Actua com a organització pont entre l’escola graduada i l’escola sense graus,és a dir, una escola on cada alumne progressi segons les seves característiques personals referides als aprenentatges.


L’agrupació flexible respon a una escola en què el grau o nivell hi està present com a punt de referència, tant per la programació dels aprenentatges i l’assignació dels recursos, com per l’avaluació dels alumnes.


Per realitzar les agrupacions cal tenir tresreferents:


- Els criteris per realitzar les agrupacions dependran dels objectius que es vulguin assolir.
- La naturalesa de l’activitat a realitzar marca els criteris d’agrupament (algunes activitats les pot resoldre una sola persona, d’altres activitats es poden resoldre en grup).
- Les possibilitats organitzatives (espai, temps, pressupostos o funcionament).

Les agrupacionsse sustenten en quatre eixos: flexibilitat, diversitat, comprensivitat i adaptabilitat.
Hi ha moltes maneres de crear agrupacions flexibles però bàsicament es poden classificar en tres grans àrees (segons Peretti):


- Pedagogia variada en una classe per un professor.
- Pedagogia diversificada entre diverses classes.
- Pedagogia diferenciada en un centre docent.
2. OrígensFinals dels anys 80, principis dels 90. Fa més de vint anys que s’està desenvolupant la investigació en els agrupaments flexibles.

La diversitat dels alumnes és, sens dubte, un dels conceptes psicopedagògics més importants de tots els que caracteritzen l'actual Reforma Educativa.


El tractament d’aquesta diversitat haurà de ser, doncs, una de les preocupacions i ocupacionsprincipals dels educadors que han de portar a terme la reforma de la seva actuació amb els alumnes.


Una de les poques concrecions organitzatives proposades des de l’administració educativa (Libro Blanco, Resolució del 3-6-92 de la Generalitat de Catalunya...) fa referència a les agrupacions flexibles.


Perquè les agrupacions flexibles responguin al tractament de la diversitat, han depresentar unes característiques determinades per tal que no esdevinguin "agrupacions homogènies i inflexibles".

Actualment el sistema educatiu reforça l’homogeneïtzació. En aquest sistema s’observa com es produeix un trencament en l’alumne entre el que s’espera que rendeixi i la constatació real.


El fracàs escolar, ocasionat en part per l’estructura, els objectius i el funcionament quese’n deriva, és avui una qüestió ineludible.


Arrel d’aquesta situació es va fer necessària la recerca d’un model d’organització que pogués contribuir a donar solucions a aquesta problemàtica.

Un dels primers exemples és el de l'Escola Font d’en Fargas de Barcelona, com a Centre Experimental de Règim Especial (CERE), es dedica especialment a la investigació i experimentació educativa.Està situada a la cruïlla dels barris del Guinardó, Horta i el Carmel. La realitat que defineix i diferencia aquests barris comporta una sèrie de característiques especials i particulars que cal tenir en compte a l’hora de fer una planificació educativa d’escola. Per tant, es fa necessari un treball d’integració social entre els infants dels diferents barris,...