Disonancia cognitiva

La Dimensió Social de la Persona

Activació i reducció de la dissonància en els contextos socials
Definició de dissonància: la teoria de la dissonància s’ocupa de dels processos psicològics que d’alguna manera continuen en l’organisme individual. En aquesta teoria existeix una simultanïetat de cognicions que no s’adapten entre elles per alguna raó i això ocasiona un esforç per a la persona al’hora de fer-les encaixar millor. És a dir, un factor extern entra en conflicte amb un intern de cada individu i produeix un esforç per part de l’individu per tal de modificar la conducta i encaixar-la millor en el context.
Cal dir que en els experiments exposats a l’article només han basat les seves experimentacions en un únic camí per reduir la dissonància, però en situacions no controladesexisteixen moltes maneres per reduir-la.
Existeixen diferents derivacions de la teoria de la dissonància explicades en l’article, a continuació explicaré breument en que consisteixen cadascuna, un exemple quotidià per a la comprensió i com reduir la dissonància segons l’article:
- Dissonància com a conseqüència de prendre una decisió: aquesta la pateixen els individus a l’hora de prendre unadecisió entre múltiples formes d’actuar, ja que les alternatives escollides no són per complet positives i les alternatives rebutjades no són per complet negatives.
Exemple: si una persona vol canviar d’operador de telefonia mòbil i analitza totes les ofertes que hi ha de les diferents operadores, quan escull una finalment i compara amb les altres rebutjades, la seva elecció no es del tot positiva jaque segur que li troba alguna manca i per altra banda, a les opcions rebutjades els hi trobarà coses positives que també el beneficien.
- Dissonància sorgida de la temptació: aquesta sorgeix quan un individu realitza una determinada conducta que ell mateix la percep com immoral, per tant, saber que aquesta conducta es immoral és dissonant amb la conducta realitzada per obtenir una recompensa.Exemple: quan a un treballador de personal se li ordena que despatxi a un company sense motius suficients a canvi d’un ascens en el seu treball.
Una manera de reduir aquesta dissonància seria canviar el concepte d’immoralitat, es a dir, convèncer-se a si mateix de que despatxar-lo sense motius no és tant immoral.
- Dissonància resultant de l’esforç: aquesta sorgeix quan un individu té lapossibilitat de, amb el seu continu esforç, arribar a alguna meta i no ho aconsegueix. Es a dir, les condicions respecte a la situació de l’individu són favorables, però no aconsegueix arribar a la meta proposada.
Exemple: quan una persona es prepara durant 3 mesos per participar i guanyar una marató i compleix amb unes condicions físiques favorables i no aconsegueix guanyar la competició.
Una manerade reduir aquesta dissonància seria trobar una situació que li donés valor a aquesta preparació, per exemple, la bona salut que ha obtingut amb la realització de l’esport.
- Dissonància introduïda per un “fait accompli”: aquesta sorgeix quan l’individu es troba en una situació que sap que és o serà desagradable però l’ha de suportar per els motius que siguin.
Exemple: quan una persona coneix ala parella de la seva millor amiga i aquesta persona no li cau gens bé. Sap que estarà incòmoda però ho suportarà per el bé de la seva amiga.
Una manera de reduir aquesta dissonància seria convèncer-se a si mateixa de que la situació no és tan desagradable, es a dir, que tampoc es tan dolent suportar a la persona una estona.
- Dissonància sorgida a l’hora d’anticipar deficientment l’ambientsocial: aquesta sorgeix quan, una persona inverteix esforç, temps, diners o altres coses que tenen un valor significatiu i el resultat d’aquest no es satisfactori. Es a dir, que ha sigut en va.
Exemple: quan una persona estalvia per comprar una entrada d’un concert del seu cantant favorit i a més s’ha de desplaçar a una altra ciutat per anar-hi i quan arriba el concert s’ha anul•lat.
Una manera...