Dissertació plató

La política és, per a Plató, un art o un saber què te com objectiu organitzar i harmonitzar la vida en societat. Plató creu que ha d’existir un art o una ciència pròpia de la política, que tinga com a finalitat produir la salut de l’Estat, conduint-lo així cap a la felicitat i la justícia. A més, aquest art pot aprendre’s, i necessàriament deuen aprendre-ho aquells que assumeixen la importantresponsabilitat de dirigir el govern de l’Estat.

Per a Plató aquest art o ciència és la filosofia. Sols la filosofia és capaç de proporcionar als qui han de manar, el coneixement de les Idees eternes de Justícia i Bé, necessàries per a governar la polis i discernir amb encert, al terreny dels assumptes humans, què és just i que no ho és. La filosofia és, així, la ciència política, el saberque el polític necessita aprendre. Aleshores, els aspirants a governar han de ser educats amb la filosofia.

Per la indispensable necessitat d’educació i de l’Estat just governat per filòsofs, ens podem plantejar dues qüestions. És necessari el coneixement de la veritat per a assolir la justícia? I si coneixement i justícia s’identifiquen, aleshores sense coneixement vertader no pot haverjustícia?

La filosofia de Plató comença per la insatisfacció de la situació política de la seua època: la democràcia. En aquesta forma de govern el poble assumeix la direcció dels assumptes públics. Plató la refusa perquè vertaderament no és el poble qui governa, sinó una minoria de polítics i demagogs que arrosseguen el poble mitjançant l’engany. Aquests polítics sols busquen el seu propienriquiment i benefici personal.

Per a Plató, que qualsevol puga exercir les funcions i assumptes públics sense cap preparació (com ocorria a la democràcia) resulta molt perillós per a mantenir l’harmonia i el bon govern de l’Estat.

És per això que al pensament platònic, l’educació està al servei de la política i del bé de la ciutat, i te com a principal objectiu formar aindividus savis i justs, destinats a governar l’Estat. Per a aconseguir-ho, l’ànima ha d’estar encaminada en direcció a allò intel·ligible i refusar tot allò sensible fins a ser conduïda a la contemplació de Bé suprem, que constitueix el final del procés educatiu. Plató ho explica amb el mite de la caverna on, qui aconsegueix llevar-se les cadenes (que el tenen presoner i sotmès als injustos i dolentsgovernants) i superar el lent, dur i dolorós procés de la paideia i finalment el procés de la dialèctica (saber de tots els eidos que proporciona l’autèntic coneixement), eixint així a l’exterior de la caverna i coneguent com a última idea la idea del bé, és converteix en un autèntic filòsof.

Plató insisteix que no és possible començar l’educació del filòsof governant amb la dialèctica,sinó que abans es deu familiaritzar poc a poc amb el raonament conceptual i abstracte; és a dir, l’estudi de les matemàtiques. Aquest estudi serveix per a que l’ànima s’allunye d’allò sensible i és tracta, també, d’un entrenament per a la intel·ligència i el pensament per a arribar al coneixement de les idees. Així doncs, l’educació del filòsof governant es basarà primer en el cultiu de lesmatemàtiques i després en el de la dialèctica.

Però Plató, explica que per a arribar a ser vertaderament un autèntic filòsof, una vegada assolir el coneixement d’allò vertader i bo, ha de tornar al terreny d’allò sensible (a l’interior de la caverna), i intentar que la societat i l’Estat s’apropen el més possible a l’ideal contemplat. El filòsof ha de recórrer el camí invers, és a dir, des delconeixement de les idees fins a l’aplicació pràctica d’aquests coneixement en el món dels assumptes humans. Qui ha conegut l’essència d’allò just i d’allò bo te l’obligació moral de posar les seues capacitats i aquest coneixement al servei de la comunitat; ja que en l’Estat platònic l’important no és la felicitat individual, sinó la felicitat col·lectiva i el be comú.

Segons Plató, el ser...