DOCE HOMBRES SIN PIEDAD

Viviane Ogou Corbi

DOCE HOMBRES SIN PIEDAD

Identifica en la història els conceptes següents:

Majoria/minoria:
A la primera votació de la pel·lícula a favor i en contra de la innocència del jove acusat surten 11 vots que creuen que és culpable (majoria) i 1 que creu que és innocent (minoria).
A la segona votació, que la fan de forma secreta, surten 10 vots en contra de la innocènciai 2 vots a favor. Aquí seguim trobant la majoria en els que creuen que és culpable.
Durant el curs de la història va variant el nombre d’homes que creuen que és innocent fins que en una de les votacions empaten i en la següent la majoria la aconsegueixen els que creuen en la innocència del jove amb 9 vots de 12.
En la última votació la majoria segueix estant en possessió dels que creuen en lainnocència de l’acusat. I la unanimitat la aconsegueixen quan el jurat número dos comença a plorar perquè veu una foto seva amb el seu fill, amb el que fa anys que no es parla.

Conformitat:
He trobat un moment de conformitat quan al inici de la pel·lícula el jurat número 1 proposa que s’asseguin segons l’ordre numèric que tenen assignat i tots accepten. També n’hi ha quan proposen votar de formaoculta perquè així no hi hagi tanta pressió i quan decideixen prendre un descans.
A la primera votació quan tots comencen a aixecar la mà a favor de la culpabilitat del jove, veiem que hi ha alguns que dubten molt. Crec que si voten que és culpable és per conformitat amb el que diu la majoria.

Dissonància cognitiva:
Tota la pel·lícula es mou al voltant de que el jurat número 8, interpretatper Henry Fonda, creu tenir motius tant per pensar que el noi és innocent com culpable i per tant, abans d’enviar a un possible innocent a la cadira elèctrica, prefereix votar innocent.
A l’escena del lavabo un altra del jurat diu: “ Supongamos que nos convence a todos de que es inocente, pero es culpable”. També té motius per pensar en totes dues possibilitats, però decideix votar culpable.Durant tota la pel·lícula plantegen dubtes raonables per considerar la innocència o culpabilitat del jove. Aquest “dubte raonable” és una dissonància cognitiva.

Estereotips:
El primer estereotip que proposo és el que tu vas comentar a classe. Quan un dels membres del jurat acusa a un altre que té entrades per anar a veure un partit de beisbol, de que està votant a la babalà per poder marxard’hora.
La veïna que diu haver vist tot l’assassinat al judici no porta les ulleres i ells diuen que és per coqueteria.
El veí que també diu haver sentit l’assassinat anava mal vestit al judici i per tant el més gran de tots diu que és per cridar l’atenció.
A la segona votació quan surt un altre vot a favor de la innocència del presumpte assassí, un dels membres dona per fet que ha estat el número 4ja que minuts abans havia comentat que ell també va créixer en un barri marginal.
Creuen que l’advocat no defensa el cas amb ganes.

Grups de referència:
Grups de referència en sí a la pel·lícula, no n’he trobat. Però he interpretat algunes actituds que tenen els diferents personatges com que fomenten la seva conducta en aquest tipus de gent.
L’home que comença a malparlar dels de classe baixacom a persones que no són persones té unes idees un tant Nazis, per tant el seu grup de referència seria aquest. El que està impacient per anar a veure el partit de beisbol deu tenir com a grup de referència el seu equip preferit. El número 1 que a l’hora de prendre decisions i comportar-se, incita a fer-ho de forma molt democràtica i organitzada, podríem dir que el seu grup de referència és unaideologia determinada

Prejudicis:
Durant tota la pel·lícula un dels arguments estrella per defensar la culpabilitat del jove és que el fet de que hagi crescut en un barri marginal i que sigui de classe social baixa. Diuen coses com: “Todos son borrachos, asesinos, no tienen sentimientos ni les importa la vida humana”, “les conozco bien, son todos iguales no te puedes fiar de ninguno”.
Un...