Documentos

1.1 La dissolució dels estaments privilegiats

A Catalunya com a la resta d'Espanya van deixar d'existir l'Estat liberal del segle XIX. Les noves lleis van imposar igualtat jurídica de tots els ciutadants i també va posar fi als privilegis otorgats als nobles. Amb aquest nou sistema tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i per els mateixos tribunals,gaudien de drets polítics iguals.
El conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica ->ciutadants.
Una vegada assolida la igualtat legal, es va veure que les diferencies socials continuaven existin, ja que provenien dels diferents graus de riquesa, en el fons els ciutadants quedaven definits per la seva pertinença a una clase social, determinada per el seu nivell econòmic.
Lanoblesa va veure com li suprimien les lleis que la beneficiaven -> pèrdua de privilegis. Es van anul·lar els drets nobiliaris de no pagar impostos, d'obtenir tributs de les terres. Tot i això la noblesa va mantenir la seva importancia social, econòmica i politica gracies al fet que va formar part de la nova clase de l'estrat mes alt de la nova burgesia.
El clero, el proces de desamortització idesvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l'Esglesia, perquè la va privar de moltes propietats. Amb les lleis d'exclaustació, van fer que molts convents quedessin buits, que els seus bens fossin desmortitzats i que alguns dels seus tresors acabessin dispersos o malmesos.
La jerarquia eclesiàstica va continuar exercint una gran influència política i social.

1.2 Una nova organitzaciódels grups socials

A Espanya i especialment a Catalunya, on les noves formes productives industrials de tipus capitalista van arrelar més rapidament, s'hi van constituïr dos grans grups socials:

- La burgesia, posseïdora de la riquesa urbana, industrial o agraria procedents de les seves propietats, rendes o capitalso bé del treball.
- El proletariat, integrat pels qui només posseïen elsalari que rebien pel seu treball manual.
Dintre de la classe burgesa hi havia grups diferents. A dalt de tot es trobava l'elit dels diners amb la alta noblesa, esdevinguda de grans propietats agricoles i de persones no nobles que s'havien enriquit. Per sota de la gran burgesia es trobava una burgesia urbana, mitjana i petita que comprenia els càrrecs de l'administració, funcionaris, comerciantsi el gruix dels professionals liberals.

La clase treballadora estava formada principalment pels petits artesants, el servei doméstic, els treballadors de comerç, nou proletariat sorgit de la indústria. També hi estaven els pagesos pobres i els jornalers.
Les desigualtats i les dures condicions de vida d'aquest grup social van donar lloc a nous moviment socials (obrerisme i sindicalisme) i aideologies polítiques que reclamaven millores i laborals per als més desafavorits i que denunciaven al capitalism com un sistema social injust.

2.1 La pervivència de la noblesa

A la nova societat liberal, a diferència d'altres països d'Europa, l'alta noblesa espanyola, constituïda per un petit grup de famílies, no va reduir el seu poder econòmic, sinó que el va incrementar. Va conservar lamajoria de terres i fins i tot va adquirir noves propietats procedents de la desamortització.
El destí de la petita noblesa va ser molt diferents. Els hidalgos eren molt abundants a la zona cantàbrica i al nord de la Meseta, van perdre els seu priveligi principal, el dret a l'exacció d'impostos, i atès que les seves terres els proporcionaven rendes escasses, van passar a exercir activitats moltdiverses i es van anar diluint entre el grup de propietaris agraris mitjants.

La noblesa catalana, la major part de la qual s'havia empobrit notablement al començament del segle, perquè no havia aconseguit augmentar les rendes, mentre es produïa un considerable puja de preus. Per defensar els seus interessos els propietaris agrícoles provinents de l'aristocràcia van perdre part en la formació de...