Dones, futbol, integració

TREBALL FINAL DE GRAU

Dones, futbol i integració
Estudi de cas de l’equip de futbol femení U.D
Equador a València

Company Gascueña, Neus
4t Grau de Treball Social
Universitat de Valencia- Facultat de Ciències Socials
Curs 2012-2013

(…) La tolerancia no basta. La tolerancia es una actitud del vencedor hacia el vencido.
Lo que necesitamos decir no es "yo te tolero", sino "yo terespeto". Respetar al otro,
conocer al otro, establecer un tipo diferente de relación con el otro y con la cultura del
otro. La tolerancia estaba bien en los siglos XV o XVI, ahora no basta. Necesitamos ser
conscientes del hecho de que compartimos el mismo planeta, de que somos personas
diferentes en el idioma, en la religión, en el color, en el estatus social, en la
nacionalidad… El asuntoprincipal del siglo XXI es cómo vivir juntos armoniosamente, y
me temo que muy pocos países están enfrentándose a este tema adecuadamente.

( Amin Maalouf, Entrevista en El País:
“Avanzamos hacia un mundo de amargura.”)

1

Índex

1. Introducció

3-5

2. Marc teòric
2.1 Apropament als conceptes: multiculturalitat,

6-9

interculturalitat, multiculturalisme i interculturalitat

2.2Models d’integració a Espanya

9-10

2.3 L’esport, capital social

11-12

3. Disseny metodològic

13-15

4. Resultats

16-26

5. Conclusions

27-28

6. Bibliografia

29-30

7. Annexes
7.1 Qüestionari

32-33

7.2 Entrevista grupal

34-43

7.3 Entrevista individual 1

44-49

7.4 Entrevista Individual 2

50-54

2

1. Introducció
Abans d’entrar en lamatèria que pretén aprofundir aquest estudi, és important situar-nos
al context social d’Espanya, i concretament del País Valencià, en allò que respecta al
fenomen de la Immigració, si be és cert que ho farem de manera molt general.
La població estrangera empadronada en España ha passat de 600.000 persones
empadronades al 1998 fins a 5.520.133 al 2013, observant- se un notable augment als
últims 10anys. Segons l’avanç del Padró Municipal de l’ INE1, el total de residents a
Espanya avui és de 47.059.533 habitants- el que suposa una disminució de 205.788
persones respecte de les dades de l’1 de Gener de 2012-. D’aquest total, 41.539.400
tenen nacionalitat espanyola i 5.520.133, com hem dit, són estrangeres, el que
representa un 11,7% del total d’inscrits.
El País Valencià es troba entreles comunitats amb major percentatge d’estrangers
(16,8%), precedit per Illes Balears (20,1%), i seguit per la Regió de Murcia (15,7%).
Aquests creixements ens han situat en els mateixos índex de població estrangera dels
països amb més llarga trajectòria en l’evolució d’Europa, amb la diferència de que el
fenomen s’ha donat en Espanya en tan sols els últims 10 anys. Parlem d’un percentatgemajor al 11% de persones estrangeres, sense comptar aquells immigrants que es troben
en situació d’irregularitat, a Espanya. Sempre que es mesura estadísticament un
fenomen ens dona la impressió de que podem arribar a dominar-lo, però no hem
d’oblidar que només és possible, i més al camp en que ens submergim, fer-ho de manera
parcial i aproximada. Les dades consultades ens ajuden a fer-nos unaidea de la
magnitud del fenomen, però sense oblidar els límits dels mecanismes que tenim a
l’abast per a mesurar-lo.

1

Estas cifras que hoy se publican son un avance provisional. Las cifras definitivas, una vez finalice el
procedimiento para su obtención, y tras el informe favorable del Consejo de Empadronamiento, se
elevarán al Gobierno de la Nación antes de fin de año, para suaprobación mediante Real Decreto, que
será publicado en el Boletín Oficial del Estado..(Nota de Prensa 22 de abril de 2013: Avance de la
Estadística del Padrón Continuo a 1 de enero de 2013 Datos provisionales).

3

El segle XXI, caracteritzat per la globalització i la velocitat, posseeix un fort tret
d’hiperemotivitat. Vivim una realitat de creixentment multicultural que ens fa imaginar
la...