Drames

Iniciem l’acompanyament de la lectura de Drames rurals. No serà ben bé una autèntica guia de lectura, en el sentit d’ajudar el lector jove a apreciar i gaudir de l’obra de Caterina Albert (podeuacostar-vos a la proposta del professor Pep Paré, de Vic), que segurament és el que hauria de ser, sinó que estarà enfocada a preparar les temibles PAU. El que és segur és que podeu adreçar a aquestarticle i els que el seguiran totes les consultes que vulgueu.

Els qui ja havíeu llegit Solitud, els herois i heroïnes que ho van fer la primavera del 2010, segurament retrobareu una manera d’escriure ide presentar la realitat. Per als qui no ho vau fer, d’entrada us costarà una mica. Per començar, algunes de les paraules que apareixen al text no tenen la grafia que avui donaríem per bona o sóndiminutius o augmentatius en formes que ens despisten. Després, trobarem altres mots que, perquè estaven molt de moda en la literatura d’aquell temps o perquè l’autora els utilitza per reforçar lasensació de ruralitat, se’ns fan estranys. Però, finalment, també hi hem de trobar molt del vocabulari culte a què hem dedicat tants d’esforços els darrers tres anys. Sobre tots aquests mots podeu plantejarpreguntes aquí, si bé us recomano que consulteu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans per als d’ús vigent i el Diccionari Català-Valencià-Balear, conegut com a Alcover-Moll, per als mésd’època.

Ja sabem que Caterina Albert era de l’Escala, però que la seva situació familiar —òrfena de pare des dels 20 anys, havent de tenir cura de la seva mare i la seva àvia—, alhora que la seva posiciósocial —que l’obligava a comportar-se d’acord amb el seu estatus de terratinent d’unes propietats que havia d’administrar—, no li permetien ni desplaçar-se gaire, ni fer vida social, ni dedicar-se ala literatura amb el seu propi nom. De fet, ella, que era de costa, desconeixia força la vida marinera (per això els Drames són rurals) i, si ambientava les seves narracions en paisatges...