Dret Internacional Públic. Pràctiques.

MANTENIMENT DE LA PAU I LA SEGURETAT INTERNACIONALS,
PROTECCIÓ INTERNACIONAL DEL MEDI AMBIENT I PROTECCIÓ INTERNACIONAL DE LA DIGNITAT HUMANA

BLOC 1 – TEST

1. El leit motiv principal de la Societat de Nacions i de l'ONU és la defensa dels drets humans (FALS). L’assumpte central tant de la SdN com de l’ONU és l’organització d’una pau universal i duradora, per la qual cosa es creà unaestructura que fomenta la cooperació per al desarmament, que vol facilitar l’arranjament pacífic de controvèrsies i que estableix un sistema de seguretat col•lectiva. Per altra part, va ser a partir de 1992 que es va crear una agenda amb una nova estratègia per aconseguir la pau, i en aquesta quedà reflectida la importància d’aturar problemes econòmics, socials, culturals i també humanitaris.

2.Una de les raons bàsiques que empenyen l'organització universal de la pau és la naturalesa indivisible de la pau internacional (VERTADER), ja que la terra s’ha consolidat com un espai social global, interconnectat, per la qual cosa fins i tot un conflicte armat local pot arribar a transformar-se en una conflagració mundial si no es preveu un marc jurídic general i una estructura orgànica permanentque serveixi de suport continu al manteniment de la pau. Es tracta de disposar de mecanismes d’actuació coercitiva eficaços i ràpids contra aquells estats que puguin posar en perill la pau internacional.

3. La Cort Penal Internacional és un òrgan principal de l'ONU (FALS). Els òrgans princi-pals de l’ONU són: l’Assemblea General, el Consell de Seguretat, El Consell Econòmic i So-cial, el Conselld’Administració Fiduciària, La Cort Internacional de Justícia i la Secretaria. En canvi, amb l’Estatut de la CPI (que es va aprovar el juliol de 1998 i entrà en vigor el 2002) l’ONU va aconseguir establir una jurisdicció penal permanent per actuar contra els res-ponsables dels crims internacionals.

4. L'Assemblea General de l'ONU pot jurídicament ordenar l’aplicació de sancions econò-miques(FALS). Si bé hi ha acord envers l’acceptació de la capacitat de l’AG per a fer reco-manacions que convidin als membres a adoptar mesures coercitives contra un altre membre, no hi ha –en canvi- acord pel que fa al valor jurídic assignable a aquestes recomanacions: n’hi ha qui creuen que aquestes tenen força de dret o obligació, mentre que d’altres estan conven-çuts de que les recomanacions no tenenprou vàlua com a per a crear nous drets o obligacions als estats als quals van dirigits.

5. El Consell de Seguretat només pot adoptar mesures coercitives una vegada determinada l'existència d'un acte d'agressió (FALS). El CS està habilitat per a adoptar mesures de coerció quan qualifica un acte no només d’agressió, sinó també quan considera que l’acte és una amenaça per la pau o bé la seguretatinternacional –i en aquests 2 darrers casos, la decisió la pren discrecionalment, per majoria de 9 vots, amb el consentiment de tots els membres permanents-. Per altra part, si hi ha un acte d’agressió, el CS –no necessàriament- haurà d’aplicar mesures coercitives.

6. Les decisions substantives del Consell de Seguretat s'adopten per majoria de 9 vots entre els quals han de contar els 5 votsfavorables dels membres permanents (VERTADER). L’article 27.2 de la Carta de les NU diu que les decisions que s’hagin de prendre en qüestions de procediment s’adoptaran amb el vot afirmatiu de 9 membres, les demés qüestions pel vot afirmatiu del 9 membres –amb els vots afirmatius de tots els membres permanents-; encara que també es preveu que les decisions preses en virtut del cap. VI. art. 52.3(relatives a controvèrsies locals) la part en una controvèrsia s’haurà d’abstenir de votar.

7. Les OMPs de primera generació de l'ONU guardaven una estricte neutralitat pel que fa a les parts (VERTADER). Les característiques d’aquesta 1ª generació es basen en que –en l’exercici de les seves funcions- havien de guardar una neutralitat estricta cap a les parts, es desplegaven sota el consentiment...