dualismo epistemologico de platon



Els sofistes (sophós significa “savi”) eren els filòsofs que educaven o ensenyaven als xiquets a canvi de dines per les places dels pobles i el que ensenyaven era simplement una preparació per a la vida de la polis (ciutat) i per poder ser un participant de la vida política de la teua polis. Protàgores fou un dels sofistes més importants contemporani de Plató i aquest opinava que elconeixement és el mateix que la percepció sensible, és a dir, que tot el que percebem amb els sentits i sobretot amb el sentit de la vista és la realitat per a cadascun de nosaltres però, si fora així, la veritat seria subjectiva i el coneixement tindria un caràcter relatiu ja que estaria basat en l’opinió de cadascun i per tant, seria canviant ja que el que veus en un moment determinat, pot no ser elmateix al cap d’uns segons. Altre tret característic de la filosofia dels sofistes és que afirmaven que els valors ètics i polítics com la justícia o l’honestedat eren relatius a cada lloc i a cada moment històric.
Seguint la via de Sòcrates pel que fa a la contrarietat o oposició amb els sofistes, Plató tampoc estava d’acord amb aquests. Pel que fa a la ciència, Plató diu que la ciència és ciènciad’allò universal i no d’allò particular com afirmaven els sofistes (ciència de l’ésser humà i no sobre alguna persona en concret) i tampoc hi està d’acord pel que fa a la igualtat que fan els sofistes entre coneixement i percepció sensible ja que no abastiria tots els termes a causa de que les matemàtiques són coneixement però cap persona les pot percebre amb cap dels seus sentits. Un altrecaràcter que porta a Plató a contrariar als sofistes és que, enfront de tota la misèria a causa de l’auge de la esclavitud i les guerres sofrides per la polis, els sofistes volien restaurar els valors de l’època esplendorosa de la democràcia però, Plató pensava que exactament aquests valors havien sigut la causa de la situació actual de la polis.
Pel que fa al relativisme, segons els sofistes totes lesopinions són iguals i per tant tot el que qualsevol persona diga serà veritat i, Plató opinava més bé el contrari ja que la veritat no és relativa o subjectiva, si no més bé objectiva i universal. La veritat es la mateixa en tots els llocs i per a totes les persones.
Plató mantenia un dualisme epistemològic basat en dos graus de certesa o de coneixement respecte als dos mons o graus de realitat,com són: el mon sensible, captat per els sentits i una imitació o mimesis del mon de les Idees o mon intel·ligible. Per tant, un coneixement tindria per objecte les Idees, aquests Plató l’anomena coneixement intel·ligible, anomenant per tant coneixement sensible al coneixement que té per objecte el mon sensible i físic, un mon basat en creences i opinions o doxes. En aquest moment Plató crea unsímil per tal d’explicar amb major certesa com funciona el coneixement, un símil al qual anomena “Símil de la Línia”, i que explica de la següent manera: el mon sensible estava format al seu si per dos parts: el mon de l’esdevenir, el mon de les coses particulars, les imatges, ombres... amb el seu respectiu grau de coneixement anomenat eikasia, fent referència així a la imaginació de les persones, ales imatges o reflexos ,en superfícies polides o espills, del mon sensible; i el mon sensible com a tal, amb les coses visibles, físiques i naturals que son estudiats amb una ciència anomenada física i a les quals li correspon un grau de coneixement més alt que el de la imaginació anomenat pistis, fent referència a una creença raonable, és a dir, una creença basada en les coses que percebem ambes sentits, sobretot amb el de la vista. El mon intel·ligible estava format també per dues parts o mons diferents: al mon dels objectes matemàtics estudiats amb la matemàtica i a partir dels quals es poden traure deduccions (axiomes o teoremes) li corresponia un grau de coneixement dianoia o pensament discursiu, un pensament basat en discussions mentals, reflexions i deduccions dels axiomes per...