Educacion ambiental
DOSSIER FINAL D'EDUCACIÓ AMBIENTAL
DEFINICIÓ D’EDUCACIÓ AMBIENTAL L'Educació Ambiental es defineix com la transmissió de coneixements, aptituds i valors ambientals que comporti l'adopció d'actituts positives cap al medi natural i social, que es tradueixin en accions de cura i respecte per la diversitat biologica i cultural i que fomentin lasolidaritat intra i intergeneracional.
DEFINICIÓ D’EDUCACIÓ PER LA SOSTENIBILITAT La educación para la sostenibilidad (ES) pretende ser un proceso de formación continua de una ciudadanía informada e implicada, que disponga de herramientas creativas para la resolución de los problemas, una cultura científica y social, y el compromiso de protagonizar actuaciones responsables, tanto individuales comocolectivas. Estas actuaciones ayudarán a garantizar un futuro viable desde el punto de vista ecológico, y próspero desde el económico. L’EDUCACIÓ AMBIENTAL. FITES HISTÒRIQUES
Àmbit internacional. Segle XVIII 1761 Rousseau . “Emili o l’educació” . Referent del àmbit educatiu que propugna
utilitzar el medi com a eina educativa Segle XIX 1872 Declaració Parc Nacional Yellowstone
Sandra RodríguezSoto Educació Ambiental
1898 Declaració Parc Nacional Kruger Segle XX 1913. Conferencia Internacional sobre protecció Paisatges Naturals. Berna 1913. Congrés Internacional sobre protecció de la flora i la fauna paratges i monuments nacionals. Paris. 1948. Comissió balenera internacional. Anys 40
1942. va ésser molt marcat sens dubte pel començament d'una nova era per les civilitzacionshumanes; amb això s'inicia el que Donald Worster anomena "l'edat de l'ecologia". 1948. Creación del U.I.C.N (organizació mixta ONGs y ONU). 1949: Estudi internacional sobre la preocupació per la problemàtica del medi ambient i les seves implicacions educatives (a càrrec de la UNESCO) Anys 60. Es crea una situació sociopolítica d’alarma. Les societats consideren seriosament la desestabilitzaciódels sistemes naturals. Els recursos deixen de ser considerats com a il.limitats 1960: Es comença a parlar de l'educació ambiental. Importància per evitar el deteriorament ambiental. 1961 Fundación del W.W.F. (ADENA es la filial española). Fons mundial per a la vida salvatge. 1965. El terme EA és citat i descrit per primera vegada per l’Organització de les Nacions Unides per a la Ciència, la Educaciói la Cultura ( UNESCO )
Sandra Rodríguez Soto Educació Ambiental
1968. Conferència Nacional sobre Educació Ambiental ( New Jersey ). 1968. Primeres respostes institucionals: Council for Environmental Educstion (UK) Països Nòrdics, França. Anys 70. 1970. Al Regne Unit es proclama l’Any Europeu de la Conservació (The country side in 1970) 1971. Informe del club de RomaClub de Roma;Advertia de la inviabilitat del desenvolupament basat en el creixement econòmic. Fonament del que avui es coneix com a desenvolupament sostenible. 1971. Augmenta la necessitat de fomentar l'EA. Es fixen alguns principis sobre l'educació relativa al medi. Programa MAB (Man And Biosphere) de la UNESCO. 1971. Aparició del Programa Greenpeace. 1972. Conferencia de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, quanes reconeix oficialment la existència d’aquest concepte i la importància per canviar el model de desenvolupament. Es constitueix el Programa de Nacions Unides per el Medi Ambient ( PNUMA ) i el PIEA. 1973: Creació del PNUMA (Estocolm) 1975. Coloqui Internacional sobre l’educació relativa al medi ambient (Belgrado,). “ Señala la necesidad de replantear el concepto de desarrollo y a un reajuste del"estar" e "interactuar" con la realidad, por parte de los individuos. En este sentido se concibe la educación ambiental como herramienta que contribuye a la formación de una nueva ética universal que reconozca las relaciones del hombre con el hombre y con la naturaleza; la necesidad de transformaciones en las políticas nacionales, hacia una repartición equitativa de las reservas mundiales y la...
Regístrate para leer el documento completo.