Educacion Fisica Y Su Didactida

EDUCACIÓ FÍSICA I LA SEVA DIDÀCTICA.

1. Construcció d’un model d’educació física
a. Anàlisi dels diferents models d’educació física que s’han donat al llarg de la història. Finalitats educatives i continguts.
L’educació física a l’antiguitat:

A l’antiguitat, en concret a Grècia Clàssica la finalitat de l’educació física era preparar als homes per a la guerra, per entrenar-se per a lesolimpíades i ajudava a la formació del caràcter a partir de la disciplina, la superació de les dificultats i la iniciativa. Per tant l’educació física només tenia la importància de la formació.

Més tard Hipòcrites(un metge) va divulgar la importància de l’educació física per a la salut i la estètica.

Però a Roma totes aquestes finalitats es perden i l’educació física només és important pera l’espectacle.

En l’edat mitjana: En aquell moment el cos no era important, ja que hi havia una dualitat entre cos i ànima. Es cuidava més la part espiritual perquè el cos era dolent i un simple aspecte causal.

Per tant la finalitat de l’educació física només era preparar als nobles per a la guerra.

Al Renaixement es recupera el sentit estètic del cos, ja que es busca tornar al’essència grega. En aquella època es veu l’educació física com una eina per afavorir els problemes de salut. Es busca un àmbit educatiu natural i moral.

Erasmo dóna molta importància a treballar l’esperit i a la sociabilització, el joc per a ell, és molt necessari per la infància.

Locke: afirma que l’educació física potencia la salut, els hàbits d’higiene i la diversió. Però Montaigne defensal’educació física de manera més analítica.

Rousseau, com a teòric, defensa l’educació amb la natura i vincula l’educació física i motriu amb la intel·ligència. Per a ell és important el desenvolupament motriu amb llibertat, ja que potencia l’autoconeixement i l’experiència del propi cos.

A partir d’aquestes idees van sorgir les de Pestalozzi. Ell creu en els exercicis sistemàtics, segons ell el nenaprèn de millor manera la consciència del seu propi cos. També potencia la gimnàstica industrial que es desenvolupa a les fabriques per a la salut i per afavorir evitar possibles lesions.

Durant el període entre guerres es creen els grans mètodes gimnàstics, ja que asseguren que l’educació física ajuda a l’enfortiment físic i del caràcter.

Al regne unit l’esport en un context escolar; elmètode que utilitzaven era el joc reglat. Aquest mètode va ser creat per Thomas Arnold.

A Anglaterra l’educació física es basava en un espai on els joves s’autoregulen i s’organitzen per practicar esports diferents. D’aquesta manera es treballava molt la col·lectivitat, la col·laboració i també l’ajuda. Una de les activitats del moment que estava vinculada amb l’educació era l’escoltisme ones potenciava la companyonia, la solidaritat, el respecte i la responsabilitat cap als més petits.

En canvi, a Europa, l’esport neix en un context social.

Durant el segle XX apareix la Psicomotricitat amb la seva pràctica dirigida per instructors que poden ser formats en centres de salut, exèrcits o com a esportistes professionals. Per tant, els responsables de les classes d’educació físicad’aquest moment històric, no són mestres.

S’instaura una llei molt important per a l’educació física que integra totes les corrents corporals i motrius que es donen al llarg del segle XX: El joc, l’esport, l’expressió corporal, les manifestacions i la psicomotricitat. L’educació física es converteix en un tot. Es comencen a formar mestres especialitzats en educació física; primer cal ser mestrei desprès especialitzar-se.

Però apareixen dos problemes que són; els mestres sense vocació perquè s’havien vist obligats a formar-se per no perdre la feina, i mestres que havien d’especialitzar no tenien la formació suficient, perquè els formadors de la carrera són instructors. Al postgrau es transmetia una instrucció física centrada en la mecànica motriu i no en l’educació global...