El Café de la Granota, activitats

1. Trets comuns: (espai, personatges, llengua...)

Aquest és un llibre que conté catorze contes, redactats entre 1980 i 1983 i publicat el març de 1985.Aquests tenen un clar caràcter unitari, si més no des del punt de vista de l'estructura,
Malgrat que sembla que les narracions que trobem a El Cafè de la Granota no fossen pensades en la possibilitat de constituir una unitat, és a dir quel'autor no féu una planificació prèvia, el resultat final, gràcies a un seguit d'elements que impregnen tots, o la majoria, dels contes, és d'una gran homogeneïtat.

El primer element, i el més important, que ajuda a configurar sensació d'unitat al recull és l'escenari espacial en què es desenvolupa l'acció dels contes, una acció que té l'epicentre, d'una manera explícita, en la vila de Mequinensa–amb referències a poblacions de l'entorn regional més immediat (Lleida, Fraga, Torrent de Cinca, Faió, Tortosa...), en els seus cafès, carrers i places, en les mines del seu terme municipal i en els llaüts amarrats als molls de l'Ebre. I els personatges que hi apareixen retratats llaüters, minaires, pagesos, botiguers... són gairebé sempre, tant els masculins com els femenins, habitants de laplàcida, riallera i calmosa vila de Mequinensa.

Les escasses dates nomenadas en les narracions situen l'acció en la dècada dels anys cinquanta i principis de la dels seixanta del segle passat. El cronista aclareix al lector que a principis dels anys seixanta el pes net de les forces de l'ordre de guarnició a la vila excedia de bon tros la mitja tona, això sí, distribuïda entre set guàrdies civils demanera més aviat poc equitativa. També serveix per data l'acció temporal i histórica, i potser encara d'una manera més clara l'ambient de repressió i d'opressió política que traspuen les narracions, així com diverses referències explícites a la dictadura i el franquisme que trobem al llarg de l'obra. I una al·lusió a la història exterior, feta de passada, a la guerra de Corea –de 1951 a 1953– alconte «Guardeu-vos de somiar genives esdentegades».

Un tercer element que reforça la impressió que es tracta d'una obra amb un grau molt elevat d'homogeneïtat és el to d'humor i de forta ironia que predomina a la major part dels contes
Sovint l'humor i la ironia en les narracions breus de Jesús Moncada està motivat per un fet insòlit que, per dir-ho així, força de manera subtil la lògica d'unasituació que, en principi, és quotidiana, un tractament humorístic .





GUIÓ PER AL COMENTARI DELS CONTES DEL RECULL:

2. Conte a conte:

1 UN BARRIL DE SABÓ MOLL

Títol del conte (es pot relacionar amb el contingut?
Aquest títol es pot relacionar amb el contingut ja que en el conte en Pere Camps, patró d’un llagut, donava ordres per descarregar uns barrils de sabó que hihavia al port . Per fer-ho va ordenar a un dels seus peons, en Florenci, que portés el barril a la botiga d’Adelaida, que es trobava al final d’un carrer que feia pujada.

Determinació del tema central, i optativament, d’altres nuclis temàtics secundaris (breu i concís).
El tema central d’aquest conte és la doble interpretació: La fam de venjança o la justícia del destí, y el subtema és la rapidesaamb la qual es pot estendre un rumor, en el conté la historia de Florenci i el barril s’esté molt ràpidament.

Resum de l’argument (selecció d’accions o esdeveniments essencials).

En Pere Camps, patró d’un llagut, donava ordres per descarregar uns barrils de sabó que hi havia al port. Per fer-ho va ordenar a un dels seus peons, en Florenci, que portés el barril a la botiga d’Adelaida, que estrobava al final d’un carrer que feia pujada en línia recta. El dia anava enfosquint, la gent del poble recriminava a en Florenci que no plantés cara a en Pere. Va començar a ploure i tothom va anar a buscar refugi, quan de sobte es va sentir un soroll com un tro. Tots van mirar què havia passat i van veure que el barril de sabó havia xocat al bar d’Alexandre i s’havia convertit en escuma....