El cafe de la Marina

GUIA DIDÀCTICA
EL CAFÈ DE LA MARINA
de Josep Maria de Sagarra

El Cafè de la Marina
No estem acostumats a sentir parlar de Catalunya com un país pobre, sense recursos,
primari, on la gent desitja emigrar a Amèrica per enriquir-se. Tot al contrari. Fins i tot la
història oficial intenta reduir els capítols de la misèria enfront de l’extensió dels capítols
de la burgesia més pròspera.Josep Maria de Sagarra a El Cafè de la Marina ens parla de la
pobresa i de la supervivència, del món dels pescadors catalans de principi del segle XX.
Pescadors que, tal com diu el cafeter Libori, sovint s’estan al cafè sense prendre res o
sense poder pagar, i que, si el Libori no els fiés, «més d’un home del poble, ell i la barca /
ja s’haurien petat contra les roques / de fàstic que fa tot[...]».
Josep Maria de Sagarra va definir El Cafè de la Marina com «un assaig de comèdia amarga
sobre el món dels meus pescadors de la Costa Brava». Un poema dramàtic construït amb
versos decasil·làbics sense rima. Quan va traduir l’obra Màrius, de Marcel Pagnol, es va
decidir a escriure El Cafè de la Marina, un món que ell coneixia molt bé a través de les
seves estades al Port de la Selva i delsseus amics pescadors.
De les temporades viscudes en aquesta antiga vila marinera, Josep Maria de Sagarra ens
ha regalat poesia, novel·la, teatre i articles periodístics i ha transitat entre la visió
nostàlgica de la bellesa del paisatge natural (Cançons de rem i de vela, Àncora i estrelles, Cafè,
copa i puro) i la visió dura i monòtona de la vida dels habitants d’aquest poble (All i
salobre,El Cafè de la Marina).
Josep Maria de Sagarra en cada un dels seus versos d’El Cafè de la Marina (i quins versos!)
hi aboca la desesperació d’una realitat social que ell ha viscut de prop. La mateixa
desesperació que nosaltres hem sentit cada nit, després dels assajos, quan a la televisió
hem vist els pescadors gallecs davant el desastre ecològic del Prestige.
El mar és un mitjà de vidaesgotador. Els pescadors depenen de la collita diària, estan
obligats a viure al dia. Si no hi ha feina, no hi ha guanys. Els pagesos, en canvi, disposen
de temps des de la sembra fins a la collita. Tanmateix uns i altres pateixen igual si la
meteorologia no els és favorable. I al llarg del treball m’ha acompanyat una història
semblant a la dels pescadors de Sagarra: la dels pescadors sicilians dela pel·lícula La terra
trema de Visconti, un argument, també, dur i colpidor i amb el mateix mar Mediterrani
com a teló de fons.
El Cafè de la Marina es va estrenar l’any 1933 al teatre Romea de Barcelona i des
d’aleshores ha esdevingut una de les obres de Sagarra més representades.
S’ha escrit molt sobre aquesta obra i podríem escriure molt més sobre aquest retrat
moral i social que gira alvoltant de les vivències de la protagonista, d’una societat
terriblement masclista, de la condició submisa de la dona, de la manca de transgressió en
el plantejament dels tabús, etc. És cert, però, que unes confessions de l’autor m’han fet
molta companyia i m’han ajudat a resoldre alguns enigmes, i des d’aquí li agraeixo la
seva insòlita sinceritat: «El Cafè de la Marina em penso que hauriapogut ser un drama
important, si jo m’hagués decidit a tirar al dret, i no hagués donat a la meva obra aquell final de
les comèdies en el qual tot acaba bé. […] Confesso que vaig ser esclau del públic i de la companyia, i
sobretot esclau de la mandra de noves provatures i de superiors exigències amb mi mateix.»
Se’m fa difícil parlar del muntatge escènic, en el moment d’escriure aquestesratlles:
encara ens queda molt per fer. D’entrada puc dir que l’intent d’aixecar El Cafè de la
Marina l’hem fet amb tot el rigor que hem sabut. La feina és seriosa. La història que
expliquem no està tan lluny de nosaltres com algú pot arribar a creure. Malauradament
encara hi ha molta gent que es troba en situacions semblants i no se’n sap sortir o no té
2

recursos. No oblidem que molts dels...