El catalanisme po´lític

Fitxa bibliogràfica

-Autor: Roser Masgrau
-Títol: Els orígens del catalanisme polític
-Editorial: Barcanova
-Col.lecció: Biblioteca bàsica d’història de Catalunya
-Any i lloc d’edició: 1992, Barcelona








Notícia sobre l’autora

Roser Masgrau i Plana (Banyoles, 1950)és llicenciada en Història Contemporània per la UAB (1972) i professora d’història a la Institució Culturaldel CIC. És coautora de La Justícia Social.Òrgan de la federació Catalana del PSOE 1910-1916 (1979) i de dos volums d’Història de Catalunya. Activitats d’aprenentatge (1991). Ha escrit també les monografies comarcals Alt Empordà(1989) i Vallès Oriental(1989).


























>.

LA CREACIÓ D’UNA CONSCIÈNCIA COL.LECTIVA
L’onze de setembre de 1714, Catalunya vaser vençuda políticament.
Catalunya va mantenir viva la llengua en el seu ús social i va ser un símbol d’identitat.
En l’ús oficial, la llengua catalana va ser prohibida (jutjats, ensenyaments,...) tot i això, la majoria de catalans, eren monolíngües.
A catalunya hi havien també dos interessos econòmics contraris; per una part la burgesia que trobava el seu major rendiment en el proteccionismei, de l’altra els partidaris del lliurecanvisme(exportadors) que no volien trobar barreres duaneres que els altres països posarien en contrapartida a les espanyoles.
Daltra banda a la dècada del 1830, es produeix a Catalunya, l’arribada d’un nou corrent literari amb el qual la llengua i literatura catalana van experimentar un procés de recuperació anomenat Renaixença. L’inici d’aquest període,sol datar-se amb la publicació de l’oda La Pàtria, de Carles Aribau.
Joaquim Rubió i Ors, publicà poemes al Diari de Barcelona. Al 1841, publica un recull, el pròleg del qual constitueix un manifest a favor de la Renaixença.
Intelectuals, historiadors, poetes, juristes, folkloristes, vinculats, alguns d’ells a la burgesia s’adheriden al moviment.
1859 Restauració dels JOCS FLORALS (Concurs depoesia), amb la intenció de dinamitar l’ús del català com a llengua pròpia i símbol de la pàtria,com a senyal d’identitat del país i de la seva història.
També s’hi adheriren entitats culturals: Ateneu Barcelonès, Academia de les Bones Lletres, Universitat de Barcelona,… entre altres.
De l’àmbit universitari: Joaquim Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals: Estudi i divulgació de la Història iLiteratura Catalanes medievals. Ramon Martí d’Eixalà, Manuel Duran i Bas: Estudi del dret tradicional Català.


Hi ha tres factors que fan possible la Renaixença:
- Evolució social catalana diferent de la resta d’Espanya: una societat que s’anava industrialitzant amb una bugesia forta, poc vinculada inicialment al poder de l’Estat, però que amb el temps av aconseguir el lideratge social.
- Reacciócontra el centralisme (cultural i polític) de l’Estat Espanyol (el qual preteniar (Construir un estat liberal) homogenització del territori)
- Influencia del Romanticisme Europeu (que sobrevalorava el passat medieval dels pobles).
Els partidaris de la renaixença consideraven que:
- l’edat mitjana a Catalunya era diferent que a la resta de la península.
- Catalunya havia tingut un estat propiL’estat Espanyol censura algunes vegades el moviment català de recuperació lingüística. A grans trets hi havia un estat d’opinió contrari al fet diferencial català.


LES ARRELS POPULARS
Normalment es parla de la Renaixença com a un corrent protagonitzat, majoritàriament, per la burgesia. Però, és evident que el catalanisme és un fenòmen autènticament popular.
Dins de la Renaixença trobemdos corrents; el literari,ja esmentat abans, i el popular:
Reivindicava l’ús del “català que ara es parla” perquè trobaven poc viva la llengua que s’usava als Jocs Florals.Tot i això, els literats tenien raó ja que el català popular estava ple de castellanismes i corrupcions.
Un dels principals defensors d’aquest corrent, és Serafí Pitarra (Federic Soler).
En quant a la prempsa tenim que van...