el desenvolupament psicomotriu en l infant

TEMA Nº10: (específic) Evolució de les capacitats motrius en relació amb el
desenvolupament evolutiu general. Educació sensomotriu i psicomotriu en les
primeres etapes de la infància
1. Resum
Desenvolupament i desenvolupament motor
Educació sensomotriu i psicomotriu en les primeres etapes

2. Desenvolupament i desenvolupament motor
2.1. Concepte de desenvolupament
El desenvolupament humà és unfenomen que està estudiat des de diferents especialitats:
psicologia, medicina, psiquiatria, educació, ... Totes les ciències coincideixen a dir que el
desenvolupament d’un individu es produeix de forma integral encara que és indispensable
considerar diferents àmbits, la suma dels quals ens proporcionarà una visió global de la conducta
humana, aquests són: àmbit cognoscitiu, àmbit social, àmbitafectiu i àmbit motor.
2.2. Factors que intervenen en el desenvolupament humà
Encara que hi ha un model empirista que considera als homes com un full en blanc que es va
omplint per influència de factors del medi, també hi ha un model racionalista que entén que l’ésser
humà neix amb uns programes motrius innats que després anirà perfeccionant.
Podríem concretar que el desenvolupament humà es produeixper un constant procés d’adaptació
de l’organisme a les influències de l’entorn i per una càrrega hereditària; ambdós factors són
diferents per a cada individu.
2.3. Teories generals del desenvolupament: conductes motrius
2.3.1. Piaget
Piaget destaca la importància de la motricitat en la formació de la personalitat del nen i en el seu
desenvolupament psicològic. Creu que a mida que l’individuaccedeix a possibilitats més elevades
de cognició influeixen menys en ell els aspectes motrius.
Piaget apuntà que les intervencions pedagògiques havien d’adequar-se al moment evolutiu del
nen/a.
Va establir unes etapes cronològiques que determinaven el desenvolupament cognitiu, aquestes
eren: senso-motriu, pre-operacional, operacions concretes i operacions formals.
2.3.2. Wallon
Wallon creu que lamotricitat té una influència determinant en la funció psicològica dels infants.
També va considerar uns estadis:
•

impulsiu (6-12m) moviments fisiològic o de comunicació elemental

•

senso-motor (12-24m) organització del moviment a l’exterior.

•

Projectiu (2-3a) la motricitat com acció sobre l’entorn.

•

Personalístic (3-4a) El moviment afavoreix el desenvolupament psicològic i la utilització deprocessos cognoscitius.

2.3.3. Gessell
Per Gessell la maduració dels processos interns en les diferents àrees (adaptativa, social, motriu,
verbal) són els elements clau del desenvolupament humà.
2.3.4. Teoria Psicoanalista
Els principals autors són Aoucouterier, Lapierre i Freud. Emfatitzen en la importància que el
moviment té en les relacions interpersonals.
1

2.4. Característiques generalsdel desenvolupament motor en la infància
2.4.1. 0-3 anys
Consta de tres fases:
1. Fase espiral: (0-8m). La musculatura flexora mostra hipertonia sobre la flexora. Als tres
mesos els muscles del coll permeten el control del cap. Als tres mesos comença a aparèixer
una coordinació oculo-manual toixarruda. Al final de la fase pot mantenir-se sentat.
2. Fase de tempteig: (8m-2a). D’assegut pot passar aposició d’en peus. Als 9-10m es
desplaça de quatre grapes i es manté de peu amb ajuda. Dels 12-15m camina sense ajut,
aquesta fase millora l’adquisició de l’esquema corporal ja que rebrà molts estímuls tàctils,
visuals, kinestèsics, etc. Als 2a encara hi ha dificultat per agafar objectes en moviment però
ja hi ha certa millora de les relacions espai-temporals.
3. Fase de guany: (2-3a). La milloratònica del tronc i extremitats el permet un millor equilibri i
coordinació. Camina molt millor i la cursa encara és limitada. Primer pujarà escales,
després serà capaç de baixar-les. Encara que hi ha les primeres nocions de direcció
aquestes encara no són correctes. Als dos anys i mig salta amb un peu i després l’altre i no
és fins els 3a que pot saltar amb tots dos peus junts.
2.4.2. 3-7 anys
En...