El Joc Com A Procés De Desenvolupament
S’han dut a terme nombrosos estudis i investigacions des de perspectives teòriques diferents per buscar la connexió entre el joc i el desenvolupament humà.Aquestes, han servit per conscienciar a tots els agents implicats en l’educació sobre la importància del joc en l’etapa infantil i de la influència en el desenvolupament integral de l’infant. Aquestaconscienciació ha generat una filosofia diferent en el sentit que la intervenció educativa es dirigeix a desenvolupar les seves capacitats a traves de l’activitat lúdica.
Els grans historiadors delpensament i de la psicologia coincideixen en afirmar que el joc ha evolucionat de manera molt important. A partir del segle XX no es creia convenient que els infants dediquessin part del temps arealitzar activitats lúdiques. Ja que la societat va propiciar escoles adultes, els infants van arribar sense cap mena de coneixements educatius.
En l’actualitat es considera que el joc es una activitatlúdica i que s’ha de manifestar de manera lliure, voluntària i espontània. Els infants gràcies al joc, desenvolupen les seves capacitats i evolucionen les conductes innates i reflexes, adquirint ungrau de maduresa ja que és molt necessari per la seva supervivència. A mesura que passa el temps, les activitats cada cop són més complexes i això els hi permet un desenvolupament avançat en els àmbitsque hauran d’ adquirir al llarg de la vida.
El desenvolupament de les diferents capacitats es troba classificat en quatre àmbits diferents (psicomotriu, cognitiu, afectiu i social) que es relacionenentre si.
ÀMBIT AFECTIU
Quan el nadó neix li fa falta afecte. L’afecte és imprescindible per al desenvolupament i l’equilibri emocional. La manca d’afecte determina d’unamanera molt negativa la personalitat que en un futur tindrà el nadó.
Es coneix que infants que no han estat degudament atesos en l’àmbit afectiu, en un futur, són persones poc sociables,retretes,...
Regístrate para leer el documento completo.