El moviment de la renaixença

EL MOVIMENT DE LA RENAIXENÇA
El s. XIX es caracteritza pels canvis revolucionaris en el sistema de producció (la Revolució Industrial) i en el sistema de relacions polítiques i socials (hegemonia d'una nova classe social: la burgesia). També durant aquest segle s'inicia un moviment reivindicatiu de la llengua, la cultura, la literatura i la personalitat catalanes que posarà les bases del procésde recuperació nacional que s'anirà enfortint al llarg del segle. 1. EL FINAL DE L'ANTIC RÈGIM El 1789 va tenir lloc la Revolució Francesa, que va ser un fet important que va marcar la vida de l'Europa del segle XIX. A partir d'aquests moments, hi haurà diferents intents de crear sistemes polítics que recollissin les idees liberals sorgides de la Revolució Francesa: divisió de poders, potenciacióde les llibertats individuals i dels drets dels ciutadans, constitucionalisme... Aquestes reivindicacions van ser assumides i defensades per una burgesia cada vegada més forta i activa enfront de la vella aristocràcia i de l'estament religiós, que havien deixat de ser els grups hegemònics. Quan té lloc la Revolució Francesa, a Espanya regna Carles IV, cinquè rei de la dinastia borbònica. Entre1790 i 1795 va tenir lloc l'anomenada "Guerra Gran", contra el govern republicà francès. Uns anys després, Carles IV i tota la família reial s'haurà d'exiliar a causa de la invasió de les tropes napoleòniques. Napoleó Bonaparte va seure el seu germà Josep en el tron d'Espanya, el qual va regnar amb el nom de Josep I. Però el país es va aixecar en armes contra els francesos i va tenir lloc la Guerrade la Independència o Guerra del Francès (1808-1814). L'any 1812 es va proclamar la primera constitució de l'estat espanyol, la "Constitució de Cadis", que va ser el primer intent de fer desaparèixer el règim estamental i la monarquia absoluta. Però amb la tornada de l'exili de Ferran, fill de Carles IV, aquest projecte de liberalització de la política i de la societat espanyola es va estroncar, jaque Ferran VII instaurà un altre cop l'absolutisme a Espanya i va tornar a donar poder a les classes aristocràtiques i eclessials. Aquest fet va marcar la vida política espanyola del segle XIX, amb les constants lluites entre liberals i conservadors. Entre 1814 i 1874, Espanya va viure un període de gran inestabilitat, en el qual es van produir tres guerres civils ("Guerres Carlines") i diversospronunciaments militars. Els liberals representen la voluntat de la burgesia per imposar-se econòmicament i políticament sobre els conservadors (la petita noblesa agrària i l'Església, partidàries de conservar l'Antic Règim). La burgesia, que s'està convertint en la classe més potent econòmicament, demana ara el poder polític, que sempre ha estat en mans de l'aristocràcia. A Espanya,l'enfrontament entre liberals i conservadors dóna lloc a les Guerres Carlines, tres guerres civils entre els liberals, partidaris d' Isabel II, filla de Ferran VII, i els conservadors, partidaris del seu oncle Carles Maria Isidre, germà del rei, que pretén arribar a ser rei perquè no accepta la successió reial en una dona. A Espanya existia l'anomenada Llei Sàlica, de tradició francesa, que impedia les donesaccedir al tron. Ferran VII, tot i que va casar-se quatre vegades, només aconseguí descendència amb la seva quarta esposa, la seva neboda Maria Cristina de Borbó. Però aquesta descendència van ser dues filles. Ferran VII, ja malalt i a punt de morir,

aboleix la Llei Sàlica i nomena hereva del regne la seva filla gran, Isabel, que regnaria amb el nom d' Isabel II. Però el germà del rei, CarlesMaria Isidre i els seus partidaris, els "carlins", defensors de l'absolutisme, no accepten Isabel com a reina i després de la mort de Ferran VII inicien un seguit de guerres civils, les Guerres Carlines, que suposaran un llast gravíssim per al país.

2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL També a finals del s. XVIII va sorgir a Anglaterra un fenomen que afectava la producció dels béns de consum: la...