El Papel Del Psicólogo En El Ámbito Clinico

El paper del psicòleg en l’àmbit clínic.

En l’àmbit clínic hi ha 3 tipus de psicòleg:
El psicòleg clínic: són professionals experts en psicologia clínica que han rebut una formació especialitzada en psicoteràpia, en tècniques i instruments de avaluació de psiquiatria i psicopatologia.
El psicòleg de la salut: Són professionals experts en psicologia de la salut que han rebut una formacióespecífica en medicina comportamental, tècniques comunitàries i de prevenció i psicologia clínica.
Neuropsicòleg: Són experts en neuropsicologia que han rebut una formació especialitzada en neurociències.
A continuació s’explicarà com s’esdevé el treball d’un neuropsicòleg.

El neuropsicóleg

La neuropsicologia és la ciència que estudia la relació entre el cervell i la conducta i laneuropsicologia es una especialitat de la psicologia que té com a objectiu descriure, diagnosticar i tractar les alteracions conductuals resultant de una afectació funcional o estructural del sistema nerviós central.
Com a neuropsicòleg clínic és necessari tenir uns coneixements pràctics precisos en habilitats i instruments per tal de avaluar, diagnosticar i rehabilitar les alteracions emocionals,cognitives i conductuals associades a la disfunció o alteració del sistema nerviós central. Com a coneixements més específics del treball del neuropsicòleg també està la formació en la interpretació de l’examen neurològic i psiquiàtric, tècniques de neuroimatge, neurofisiològiques i bioquímiques. Les àrees de avaluació i actuació en les que el neuropsicòleg es imprescindible són: llenguatge i comunicació,praxi i gnosi, atenció, memòria, funcions visoespacials, visoconstructives i visoperceptives, funcions executives i cognició social emoció i conducta.
Funcions del neuropsicòleg
Les funcions d’un psicòleg expert en neuropsicologia es classifiquen en avaluació, terapèutiques i/o intervencions, d’assessorament, de recerca i docència i supervisió.
Funcions d’avaluació
Té com a principalobjectiu identificar, descriure i quantificar els dèficits cognitius i alteracions conductuals que deriven de una lesió o alteració del sistema nerviós central. Es fa mitjançant la administració de unes proves prèviament seleccionades, la interpretació d’aquestes i el següent diagnòstic i el possible tractament o línia de actuació. Aquesta funció d’avaluació ajuda a:
-Contribuir en el diagnòsticdiferencial: per exemple amb proves de neuroimatge es pot veure les diferencies entre envelliment normal i malaltia de Alzheimer.
-Delimitar i quantificar les funcions alterades i preservades degudes a lesions: En malalties vasculars, TCE, infeccions..
-Establir línies base per controlar el dany cerebral progressiu: tumors, malalties desmielenitzants..
-Avaluar l’eficàcia de la intervenció mèdica iquirúrgica o psicològica: mitjançant assajos amb fàrmacs, tractament de l’afasia o teràpies cognitivo-conductuals.
-Determinar les seqüeles socials, cognitives i laborals resultants de lesions en el sistema nerviós central i les seves repercussions educatives, socials i laborals.
-Avaluar l’estat afectiu i cognitiu per tal de generar noves estratègies de rehabilitació i recuperació.
Funcionsde tractament i/o intervenció
El tractament té a veure amb identificar els objectius i necessitats alhora de la intervenció, formular la intervenció adequada, implantació del programa de intervenció, i controlar l’eficàcia del tractament.
Les activitats implicades en aquesta tasca del neuropsicòleg són:
-Rehabilitació neuropsicològica: Intervenció terapèutica que té com a objectiu intentarrecuperar o optimitzar les funcions cognitives alterades o facilitar estratègies que ajudin a suplir els dèficits . També inclou els trastorns afectius i emocionals relacionats amb la lesió o afectació.
-Estimulació neurospicològica: Intervenció destinada a estimular les funcions preservades per tal de dotar de autonomia al pacient el màxim temps possible.

Funcions d’assessorament
Té a veure...