El teatre medieval

2. El teatre profà
2.1. Les anomenades dramatitzacions socials
Al llarg de l’època medieval es poden registrar una sèrie d’espectacles que obeeixen a una voluntat de visualitzar dramàticament lavida quotidiana. Així, els exercicis cavallerescos, els torneigs, les festes de palau, les entrades reials, els jocs de taules rodones, entre altres manifestacions, indiquen amb contundèncial’estructura jeràrquica de la societat medieval. Tots aquests espectacles giren entorn del príncep, del senyor feudal... En definitiva, reafirmen la font d’on dimana el poder.
Als Països Catalans han quedatdocumentades les festes valencianes de 1269 o 1271, arran de la recepció oferta per Jaume I al rei castellà Alfonso el Sabio, la coronació de Dona Violant per Pere III i la de Ferran d’Antequera.
2.2.Tipus d’espectacles
Relacionades o amb independència de les dramatitzacions socials s’anaren desenvolupant una sèrie d’activitats teatrals profanes. Cal assenyalar la funció dels joglars en elsorígens del teatre profà. La seua funció dramàtica no comença a precisar-se fins al segle XIV, en què alguns són clarament documentats com a actors professionals.
Dins de les festes reials i en lescelebracions profanes de les ciutats catalanes
s’incloïen espectacles que, primerament foren anomenatsjocs i més tard
entremesos.
L’entremés: figura o grup de figures animades que hom exhibia o feiadansar
amb motiu d’una festa cortesana. Aquesta concepció s’anà enriquint amb, acció,
cant i diàleg embrionari, que apareix en algunes representacions que presenten----------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------
4
galeres i castells, combatuts i defensats per actors d’ocasió que feien de cristians od’infidels.
Altres entremesos comportaven elements simbòlics o al·legòrics, i anaven acompanyats de poesia i de música o cant. Eren representacions profanes rudimentàries fetes generalment en...