El zoo humano. desmond morris

Laia Fabra Sales
10266911
M1

PSICOLOGIA AMBIENTAL

PRÀCTICA 7.- EL ZOO HUMANO

En aquest documental, Desmond Morris ens acompanya per l'interessant viatge de l'evolució humana. Se centra en el ràpid pas de l'estil de vida de l'Homo sapiens nòmada caçador al ciutadà modern i civilitzat que es troba aliè als instints de supervivència que el rodejaven abans.
Hem passat de les cabanyes de fang alsgratacels de les grans ciutats. Aquesta evolució tecnològica avança més apressa que l'evolució biològica de l'ésser humà, de manera que es troba vivint en un món amb un escenari diferent però es continua regint per la mateixa naturalesa. Això comporta unes determinades conseqüències que anirem analitzant seguidament.

Desmond Morris volia analitzar la manera en que el caçador primitiu s'haviatransformat en l'home modern de la ciutat, què havia passat en totes les necessitats primitives d'espai, de territori, de zones de caça. Ara l'home està tancat en diminutes cel·les dintre d'aquestes grans ciutats.

Per poder treure conclusions, ens fa una comparació entre l'habitant de la ciutat i l'animal captiu. La ciutat és en realitat un zoo humà, en el que les persones viuen apinyades.
Com ensafrontem a les proves i confusions que rodegen a la vida a la ciutat?
Com ha afectat al nostre comportament tribal, a les nostres relacions socials, a la nostra agressivitat i a la nostra necessitat de territori?
Com organitzem les nostres vides en aquest món artificial que és el zoo humà?

D'alguna manera, aconseguim coordinar els nostres moviments amb els de milers de persones que ens envoltenen la gran metròpolis. L'animal humà es troba atrapat per la seva intel·ligència, s'ha instal·lat en una agitada casa de feres, on, a causa de la tensió, es trobo en un constant perill d'emmalaltir mentalment. És inevitable que en unes condicions tan poc naturals, fins i tot, l'increïble adaptabilitat de l'animal humà falli algunes vegades. El més sorprenent, és que aquests episodis de violènciasón escassos. Després de tot, l'animal humà ha evolucionat durant un milió d'anys per viure en grups tribal d'uns 150 individus, i no en ciutats superpoblades.
La clau de mantenir aquesta antiga forma de vida és que no hi ha presència d'estranys, tothom coneix a tothom, de manera que proporciona seguretat als habitants del poblat. Però també condueix a unes cerimònies complexes i tothom ha deconèixer les accions rutinàries del poblat.
Ens posa com a exemple, la tribu dels Dogon de l'Àfrica Occidental. Com tots els individus es coneixen, quan s'han de moure d'un lloc a l'altre dintre del poblat, prefereixen fer-ho en petits grups que en solitari.
Per a l'habitant de la gran ciutat moderna, la diferència és que ara està rodejat d'una gran quantitat de desconeguts, no pot conèixer-los a totspersonalment, ni saludar-los a tots, perquè no arribaria mai al lloc de destí. De manera que evita qualsevol contacte simulant que no hi ha ningú. Encara que sigui una conducta poc natural, l'animal humà camina entre la multitud com si ho fes entre els arbres del bosc.

La tribu de l'home modern es troba a la seva agenda personal, en la que figuren els noms de familiars, amics, parents i companys.Ja que vivint entre tanta gent és impossible que tothom formi part del seu grup. La ciutat, però, és una gran xarxa intercomunicada de tribus, totes elles entrellaçades.
Desgraciadament per al ciutadà modern, no sempre pot estar rodejat pels components de la seva tribu. Amb freqüència ha de sortir a un territori estrany i per a protegir-se de les pressions socials a les que és sotmès, ignora atots els que el rodegen. En moments com aquests, no és estrany que es trobi amb algú tirat al terra i l'ignori. Una persona que aparentment necessita ajuda, pot romandre desatesa durant molta estona. Això no significa que a les ciutats les persones siguin despietats, sinó que és pràcticament impossible reaccionar emocionalment a cada persona com si pertanyés a la teva pròpia tribu.
Quan passa el...