Elogi de la flebessa

1r: Quina evolució va tenint el concepte de “normalitat” al llarg de l’obra?


Primer comença dient que normal vol dir “tot el que és igual a la majoria o a la mitjana dels casos o dels costums;allò que és habitual, familiar”. Ell, que no es considerava normal, veia que perteneixia a un altre món per les seves deficiències i la resta dels seus companys no.

Al principi podem veure queconsidera normal moltes coses que ell no pot fer, com per exemple caminar, anar en bici,... Un dels objectius que te l’Alexandre era assemblar-se al més possible als altres, a la categoria delsnormal.

Al finalitzar el llibre podem veure que la seva definició de
l’home normal és aquella on l’home és perfecte i sa, en l’àmbit de la medicina però pel que fa a l’àmbit psicològic és aquellapersona que no està excepcionalment dotada, extremadament feliç o del tot normal.

2n: Quin paper juga l’amistat en el dia a dia d’Alexandre Jollien i els seus companys?


Alexandre tenia unamic, que esmenta al principi, que es deia Luc, aquest amic aprenia durant hores a pronunciar sons. A aquest no li dóna tanta importància com al Jean.


En Jean, era un altre amic seu que no podia niparlar, ni caminar, ni mantenir-se sol assegut. No parava d’observar a l’Alexandre i per cada gest que en feia en Jean reia. En Jean per tal de comunicar-se amb l’Alexandre ho havia intentat pertotes bandes, tots dos posaven les seves forces per poder comunicar-se. Encara que no podien parlar ho intentaven, per exemple un “coo estaas?”, aquest intent era molt significatiu ja que posaven tota laseva voluntat per poder saber l’un de l’altre. Tampoc feia falta dir res ja que amb una mirada de complicitat ja en tenien prou per saber l’estat d’ànim de cada un d’ells. Pas a pas aquesta relació esva anar enfortint tan que tots dos eren un.

El Philippe, el Jerôme i l’Adrien no tenien cap llaç amb l’Alexandre, i, malgrat tot, no podien fer res separats ja que en grup podien aguantar millor...