Els dimarts amb morrie

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 11 (2556 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 23 de enero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Els dimarts amb Morrie, tracta sobre la historia d’un alumne i un vell professor que es coneixen durant els anys de carrera d’en Mitch. En aquest temps, el professor Morrie i en Mitch esdevenen bons amics a més de ser alumne i professor. Entre ells es crea un vincle fora de l’aula molt proper on en Morrie impulsa a Mitch a fer quelcom que vulgui que serà capaç. Després d’anys, un i l’altresegueixen amb els seus camins i sense tenir massa contacte, on en Mitch s’ha guanyat un bon lloc de feina i aconsegueix una bona estabilitat econòmica i viu amb la seva dona feliçment. De cop i volta, un dia veu per la televisió que el seu vell professor (un gran reconegut catedràtic) se li ha diagnosticat una malaltia implacable que afecta al sistema neurològic anomenada esclerosi lateral amiotròfica(ELA). En quant s’assabenta del que li passa a en Morrie, vol anar-lo a veure. Després de setze anys sense veure’l, es queda glaçat al veure la degradació que la malaltia ha creat al cos del seu vell professor. Comencen a parlar i Mitch s’adona que s’havia distanciat d’aquell vincle creat entre alumne i professor durant els anys de carrera. I li venien al cap tot de records passats, tot allò que enMorrie li havia ensenyat, a ser persona...
Llavors és quan en Morrie li proposa de fer l’última tesi de la seva vida conjuntament amb en Mitch, a força d’anar-se trobant dia rere dia, classe rere classe. “L’última classe” com en Mitch anomena.
Es comencen a trobar cada setmana, en Dimarts, on en Mitch enregistra les aportacions del professor a través d’una gravadora, mentre comparteixendiàlegs. En Morrie i en Mitch, es reuneixen per parlar de la vida i de la mort, de tot allò que passa al nostre voltant important i que de vegades no ens n’adonem, si més no, d’allò que realment és important. Tot i que Morrie és una gran persona com a professor, quan li detecten la malaltia, potser inclús es torna més humà. S’adona que realment quan estàs malalt i saps que tens un temps límit abans demorir, l’ordre de preferències a la vida canvia. Sota el meu parer, en Morrie accepta d’una manera admirable tot el que li està succeint, fins al punt de voler-ho mostrar a tothom, via televisió i via tesis per en Mitch com pot ser aquest llibre. Però a més a més de reflexionar sobre tot allò important conjuntament amb en Mitch, Morrie ajuda, i molt, a en Mitch perquè li recorda i li fa veure totallò que ha oblidat amb el pas del temps. En el conjunt de sessions que comparteixen, parlen sobre qüestions que són les que segons com es mirin es podrà ser realment feliç o no. Un punt clau per aconseguir aquest gaudiment de la vida plena ve d’adonar-se de certes coses. En part, d’aquelles que realment importen i d’aquelles altres que realment no importen tant i que nosaltres els hi atorguem aquestaimportància. Per mi, unes de les bases més destacables que m’ha aportat el llibre i que penso que és vital tenir en compte són: viure el dia a dia, i amb això em refereixo a copsar de cada instant allò d’especial que hi rau, de sentir-ho amb els cinc sentits i de viure-ho plenament, lligat a desprendre’s de les emocions, havent-les viscut al màxim, reconeixent-les i acceptant-les per poder-nosdesprendre posteriorment. Per últim, si tothom fos conscient de la importància de donar als altres una atenció amb els cinc sentits les relacions humanes anirien millor.

Hi ha un moment en que, tot parlant de les relacions que es donen entre les persones i Mitch exposa la dificultat que de vegades existeix entre aquestes, en Morrie (2001) li contesta: “No hi ha una fórmula única per a lesrelacions humanes. S’han de negociar de forma afectuosa, hi ha d’haver lloc per a totes dues bandes, saber què volen i què necessiten, què poden fer i com és feta la seva vida” (p.164).

La base de tota aquesta degradació de preferències ve donat per la por al patiment, per la por que tenim de que ens facin mal i de la por que tenim d’estimar als altre, perquè quan estimes dones tot de tu, et fas...
tracking img