Els errors del mercat

Els errors del mercat

S’anomenen errors del mercat les conseqüències negatives del funcionament de l’economia capitalista -com ara les desigualtats socials, la posició dominant de certes empreses, la contaminació o els abusos que pateixen la classe treballadora- quan aquest no assigna eficientment els recursos disponibles.
Els principals errors de mercat són:

La inestabilitat dels cicleseconòmics

Els cicles són les fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i recessió, l’indicador de les quals és el PIB. Aquesta oscil•lació succeeix tant a les economies pures de mercat com a les mixtes degut a què la dependència de l’economia recau en mans de les empreses privades.
És un dels problemes més greus, ja que afecta directament el nombre i lescaracterístiques dels llocs de treball, que es redueixen en les fases de recessió juntament amb les vendes. Per tant, el salari també baixa.

Quan es dóna aquest problema, l’Estat pot actuar de dues maneres: no intervenint, si es preveu que el mercat sortirà de la crisi per sí mateix, o intervenint amb el consum i la producció de béns per tal de fer créixer artificialment l’activitat econòmica i estimularempresaris i consumidors.

Intervenció del sector públic: política econòmica

Des del crack de la borsa del 29, el sector públic va fer-se responsable d’adoptar mesures que suavitzin les fluctuacions dels cicles econòmics. Aquest conjunt de mesures i instruments que l’Estat empra per a intervenir en el mercat s’anomena política econòmica.



L’existència de béns públics

En algunscasos, el mercat no és capaç de satisfer les necessitats de la població pel fet que no seria rendible construir, per exemple, una carretera o un enllumenat públic per a un inversor particular. Per això, l’Estat subministra aquest tipus de béns no rendibles que si ho són per al país. Tot i això, degut a la insuficiència de les inversions de les empreses, hi ha un dèficit en aquest tipus de béns.Intervenció de l’Estat: subministrament de béns públics

Quan les empreses privades no satisfan la necessitat de béns i serveis públics és l’Estat qui els subministra, amb els seus recursos, per raons d’interès públic. A més, l’administració pública s’encarrega de gestionar un altre tipus de serveis, com ara l’exèrcit i la justícia. El subministrament d’aquests es concreta a través de la pròpiaproducció, l’adquisició a les empreses privades per a després distribuir-los gratuïtament entre la població o a partir de la subvenció parcial de l’adquisició. La cobertura dels béns i serveis públics es reflecteix anualment en els Pressupostos generals d l’Estat

Les externalitats

Les externalitats es poden definir com a les conseqüències derivades de l’activitat econòmica que afecten apersones o entitats diferents a la empresa la qual la realitza. No es reflecteixen en el preu dels béns i serveis i es poden distingir entre dos tipus.

D’una banda, la externalitat negativa o cost extern és el cost d’una activitat econòmica que recau sobre persones diferents a les que desenvolupen l’activitat en qüestió. Les empreses, per a fabricar un producte, inverteixen en els factorsproductius per a generar posteriorment un benefici. Això s’anomenen costos interns. Tanmateix, hi ha una sèrie de conseqüències negatives de les quals són responsables i que han d’assumir persones alienes. Les externalitats serien, doncs, per exemple, el cost de regenerar un bosc talat per la indústria de la fusta, el fum de la xemeneia d’una fàbrica, els residus que la indústria aboca al riu...
Comque les empreses no tenen en compte aquests efectes, els preus del mercat només inclouen els costos interns, el qual suposa una informació errònia per al consumidor.

D’altre banda, l’activitat productiva d’una empresa també pot tenir efectes favorables per a altres empreses o particulars, anomenats beneficis externs. Per exemple, els avenços tecnològics que optimitzen la producció. Tot i...