Els Setze Jutges
Páginas: 8 (1801 palabras)
Publicado: 28 de noviembre de 2012
Els Setze Jutges
G
parlants,
rup de cantants catalans fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep M.Espinàs. Es tractava d’impulsar el moviment de la Nova Cançó i de reivindicar la normalització del català en el món de la música moderna. El nucli inicial s’anà ampliant amb nous cantants com Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra,
Enric Barbat, Xavier Elies,Guillermina Motta, M.del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M. Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i, finalment, Lluís Llach, que completà els setze.
El nom del grup és l´encapçalament d’un joc de paraules molt popular difícil de pronunciar en català:" Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat". Aquesta espècie de distinció fonètica difícil depronunciar pels mateixos catalanoparlants i quasi impossible per als no-catalanoresponia a una provocació contra la cultura oficial del franquisme.
L'any 1939 el general Franco al final de la Guerra Civil Espanyola va dissoldre totes les institucions de la II República, i va imposar un règim dictatorial que va durar fins que va morir l´any 1975. Els Països Catalans, el País Basc i Galíciaconstituïen i constitueixen unes nacions històriques amb una cultura, història i llengües diferenciades de la resta de l´Estat espanyol, la qual cosa va portar al govern de la II República, l'any 1932, a constituir-se a partir d'aquestes premisses. El resultat fou la República Espanyola amb Madrid com a capital i seu del govern que englobava, a més de les regions naturals espanyoles, les tres autonomieshistòriques esmentades (encara que el País Valencià i les Illes no van aconseguir el mateix estatus polític) que es regien per uns estatuts d'autonomia i uns parlaments propis. Amb l'abolició de la democràcia i de les autonomies Franco va reprimir tot allò que no era un signe d'identitat espanyola, entès aquest com una espècie de creuada patriòtica espanyola excloent on, a part de la xenofòbia nazi deHitler, s'hi afegien tots els altres fantasmes dels fets diferencials culturals i lingüístics. És fàcil d'imaginar, doncs, que en aquella conjuntura la llengua i la cultura catalanes van quedar sotmeses a sobreviure en la clandestinitat.
En aquest marc tan limitat un grup d'artistes i d'intel·lectuals catalans, l'any 1961, van formar un grup de cançó amb un afany de resistència cultural, ques'inspiraven en les manifestacions de música popular internacional que arribaven als Països Catalans d’amagat. L'anunci d'un dels primers recitals d'aquest grup de cançó és descriptiu d'això: "Sessió extraordinària dedicada a la Poesia de la Nova Cançó. Interpretaran cançons pròpies, traduccions catalanes de G. Brassens i de "Porgy and Bess". Aquest fou també el primer moment que va quedarregistrat en mot de la "Nova Cançó". A partir d'aleshores el projecte va agafar forma i sentit. Manuel Vázquez Montalban, en un article signat amb el pseudònim Sixto Cámara, la definia de la manera següent: "La cançó catalana és aquest fenomen que qualificaré fins al martiri i la mort com l'esdeveniment cultural i popular més important de l'Estat espanyol des del Concili de Toledo". Aquest grup fundadorde la Nova Cançó es va anomenar ell mateix amb aquest mot de Els Setze Jutges. El seu programa artístic consistia en "fer cançons d'ara", que esdevenien el referent comú en què van veure reflectides les seves intencions els qui pretenien fomentar la creació d’una cançó moderna en l’idioma propi que servís per recuperar la llengua i la cultura catalanes. Tot i que el naixement i la consolidació dela cançó moderna cantada en català en els trenta últims anys és fruit d’iniciatives molt diverses, que se sumen a l’hora de construir un moviment que reivindica la cançó com a eina d’expressió de la identitat nacional, els qui s’han ocupat d’estudiar-la han coincidit a assenyalar el paper destacat que va assumir el col·lectiu de Els Setze Jutges, molt influït inicialment per la cançó francesa,...
G
parlants,
rup de cantants catalans fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep M.Espinàs. Es tractava d’impulsar el moviment de la Nova Cançó i de reivindicar la normalització del català en el món de la música moderna. El nucli inicial s’anà ampliant amb nous cantants com Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra,
Enric Barbat, Xavier Elies,Guillermina Motta, M.del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M. Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i, finalment, Lluís Llach, que completà els setze.
El nom del grup és l´encapçalament d’un joc de paraules molt popular difícil de pronunciar en català:" Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat". Aquesta espècie de distinció fonètica difícil depronunciar pels mateixos catalanoparlants i quasi impossible per als no-catalanoresponia a una provocació contra la cultura oficial del franquisme.
L'any 1939 el general Franco al final de la Guerra Civil Espanyola va dissoldre totes les institucions de la II República, i va imposar un règim dictatorial que va durar fins que va morir l´any 1975. Els Països Catalans, el País Basc i Galíciaconstituïen i constitueixen unes nacions històriques amb una cultura, història i llengües diferenciades de la resta de l´Estat espanyol, la qual cosa va portar al govern de la II República, l'any 1932, a constituir-se a partir d'aquestes premisses. El resultat fou la República Espanyola amb Madrid com a capital i seu del govern que englobava, a més de les regions naturals espanyoles, les tres autonomieshistòriques esmentades (encara que el País Valencià i les Illes no van aconseguir el mateix estatus polític) que es regien per uns estatuts d'autonomia i uns parlaments propis. Amb l'abolició de la democràcia i de les autonomies Franco va reprimir tot allò que no era un signe d'identitat espanyola, entès aquest com una espècie de creuada patriòtica espanyola excloent on, a part de la xenofòbia nazi deHitler, s'hi afegien tots els altres fantasmes dels fets diferencials culturals i lingüístics. És fàcil d'imaginar, doncs, que en aquella conjuntura la llengua i la cultura catalanes van quedar sotmeses a sobreviure en la clandestinitat.
En aquest marc tan limitat un grup d'artistes i d'intel·lectuals catalans, l'any 1961, van formar un grup de cançó amb un afany de resistència cultural, ques'inspiraven en les manifestacions de música popular internacional que arribaven als Països Catalans d’amagat. L'anunci d'un dels primers recitals d'aquest grup de cançó és descriptiu d'això: "Sessió extraordinària dedicada a la Poesia de la Nova Cançó. Interpretaran cançons pròpies, traduccions catalanes de G. Brassens i de "Porgy and Bess". Aquest fou també el primer moment que va quedarregistrat en mot de la "Nova Cançó". A partir d'aleshores el projecte va agafar forma i sentit. Manuel Vázquez Montalban, en un article signat amb el pseudònim Sixto Cámara, la definia de la manera següent: "La cançó catalana és aquest fenomen que qualificaré fins al martiri i la mort com l'esdeveniment cultural i popular més important de l'Estat espanyol des del Concili de Toledo". Aquest grup fundadorde la Nova Cançó es va anomenar ell mateix amb aquest mot de Els Setze Jutges. El seu programa artístic consistia en "fer cançons d'ara", que esdevenien el referent comú en què van veure reflectides les seves intencions els qui pretenien fomentar la creació d’una cançó moderna en l’idioma propi que servís per recuperar la llengua i la cultura catalanes. Tot i que el naixement i la consolidació dela cançó moderna cantada en català en els trenta últims anys és fruit d’iniciatives molt diverses, que se sumen a l’hora de construir un moviment que reivindica la cançó com a eina d’expressió de la identitat nacional, els qui s’han ocupat d’estudiar-la han coincidit a assenyalar el paper destacat que va assumir el col·lectiu de Els Setze Jutges, molt influït inicialment per la cançó francesa,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.