Entreguerras

T. 8. L’ECONOMIA DEL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1918-1939)

I.- Els feliços anys 20
1922-1929 van ser anys de gran prosperitat als Estats Units.
-Aquesta expansió econòmica es basa:
* les innovacions aplicades a la producció (taylorisme, cadenes de muntatge, concentracions empresarials)
* Augment de la productivitat
* Reducció de costos de producció.
* Mercat ampliafavorit per determinades conseqüències de la guerra (canvi de mentalitat):
* afany de consum: articles que fan la vida més còmoda, pensats perquè estiguin a l'abast de tothom.
* Les diferències de classe no són tan estrictes como abans de la guerra: la convivència en al guerra, la moda estàndard.. igualen en aparença a tots
* Es produeix un deteriorament del valor dels diners (perla inflació) i l'estalvi ja no té el sentit d'abans de la guerra.

-És, per tan, una economia disposada a la despesa i l'especulació
-La necessitat de donar sortida a productes fabricats en massa i que envaeixen el mercat porta a un canvi en els sistemes de compravenda (grans magatzems, compra a termini o a crèdit, publicitat, màrqueting...) que va ser la causa d’un augment massiu del consum(revolució dels consumidors, precedent de la societat de consum), superior a l’augment dels ingressos i, per tan, un endeutament de les famílies.

Entre 1924-1929 es dóna als Estats Units, i per il·lusió / contagi a tot el món desenvolupat, un optimisme generalitzat i el convenciment que la prosperitat i l'augment de la riquesa serà per sempre.Aquesta situació, però, encobreix signesd'inestabilitat. |

II.- La crisi de 1929
* Al 1925 la producció mundial s’ha disparat i ha superat les necessitats reals de la població (reconstrucció de la industria europea i expansió de USA): hi ha problemes de superproducció.
* El problema és més greu als Estats Units, on hi ha dificultats per la venda per la desigual distribució de les rendes: la capacitat adquisitiva dels treballadors nova ser suficient (salaris relativament baixos) per absorbir la producció massiva, amb preus de monopoli. acumulació de estocs.
* Hi ha un desfasament entre els preus agrícoles (que pugen més lentament) i els industrials disminueix la capacitat adquisitiva dels agricultors (que s’havien endeutat durant la guerra per tal d’augmentar la producció), la ruïna de molts, que han d’emigrar ales ciutats augment de l’atur.
* Per tant, es produeix una restricció de la capacitat de consum en una economia que es basava en un alt nivell d’inversió i consum.
* Des del 1925, com a conseqüència de la bona situació econòmica, hi ha una forta tendència a invertir els beneficis de les empreses en la borsa, en lloc d’invertir-los en sectors productius: es produeix un pujada d’inversionsa la borsa que va donar pas a una bombolla especulativa (llibre, pàg. 161, està molt bé explicat).
* S’inverteixen a la borsa crèdits barats que el govern i bancs ofereixen a empreses i agricultors amb dificultats.
* Es compren accions a crèdit, a termini (compro avui a crèdit, pago en uns dies i tinc beneficis): es busca el benefici especulatiu, sense relació amb els beneficis de l’empresa.
* Entre 1926-29 el desfasament entre la pujada de la borsa i l’activitat econòmica real (nivell de producció i beneficis) és cada vegada més gran.
* Aquest boom de la borsa no pot mantenir-se indefinidament. Qualsevol dubte o crisi de confiança pot portar a l’enfonsament de la borsa. I des de l’inicio de 1929 a la premsa hi ha comentaris de dubte sobre la especulació.
* 24d’octubre de 1929. Dijous negre: el pànic es va apoderar dels inversors (problemes a la indústria de l’automòbil tendència a la baixa de les accions vendes massives (13 milions de títols)
* L’exigència dels bancs de retornar els préstecs va provocar una segona onada de vendes (16 milions de títols): dimarts negre (29 d’octubre): pànic generalitzat, febre de vendes i enfonsament de la borsa:...