Estetica

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 41 (10026 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 1 de septiembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Facultat de Ciències de la Comunicació BLANQUERNA URL
ESTÈTICA

Platò deia que abans de posar-nos a discutir/pensar és essencial dedicar un temps a definir del que parlem. Si això no es produeix, ens pot passar que ens perdem o confongem, no arribem a conclusions i sentim que allò del que parlem no té sentit.
La paraula estètica és una paraula grega ( αϊσθησιζ).Estètica es va traduir com a sensació o percepció. La negació d’això s’interpreta com a anastesia.
En el sentit en que en parlarem nosaltres (BAUMGARTEN), és la part de la filosofia que tenia com a objecte reflexionar sobre art. L’estètica i l’art estan vinculats al món dels sentits. Això vol dir que l’art mentre sigui art no serà pensament pur. L’estètica presta molta atenció a l’espai i altemps. La noció de temps, segons els grecs, no és. Podem imaginar un espai buit però no podem imaginar res que no es doni en l’espai. Res és imaginable fora del temps i l’espai. La tercera cosa inimaginable és la solitud, d’aquell que esta sol no en podem tenir imatge.
ART I NATURALESA. Perquè necessitem recrear la naturalesa si la podem experimentar de forma directa? Hi ha dos tipus de sensacions:la immediata, el món de la naturalesa i les mediates o mediatitzades, és a dir, construides. L’art no és natural, no ha nasqut, és allò que es troba necessàriament més enllà de la naturalesa.
L’art està situat en l’espai i el temps, té com a finalitat pendre substància d’allò que neix per morir. L’art aspiar a completar alguna cosa que no es dona en la naturalesa. Hi ha art perquè l’artista ésinsuficient. L’artista ha de portar perfecció al món.
L’art és hybrid ja que manté el contacte amb la sensació però en dista. L’art actual s’enten molt diferent del grec. L’evolució s’ha produit lentament, en definició i teoria l’art grec es manté fins al renaixement. La paraula art és analogica per l’actualitat i pels grecs; no és idèntica ni completament diferent. Això és així perquè l’art témodes, convia constantment.
La intenció amb què es fan les coses les determina profundament.
Art -> ARS-AIS (llatí) -> τέχνη (tejne) [grec]. Els grecs ho entenien com a tècnica. Un saber fer una cosa pràtica, és l’artesania. L’artesasenia és pràctica, l’artesà ha de tenir coneixament de tècnica però aquesta l’apren a la pràctica. Els primers en intentar seperar artista d’artesà són elsrenaixentistes. Les necessitats dels dos no es poden comparar ni identificar. La tejné és l’aplicació d’un model prèviament concebut. Amb destresa i habilitat però sense imaginació ni esponteneitat. En artesania hem de tenir en compte 3 factors: matèria, forma i treball. Un artista no s’identifica amb el treball, no el veu com un obstacle sino com una necessitat profunda. No treballa sino que crea. L’artesà,en canvi, crea ojectes en mesura de que aquests sigin útils, li manen fer alguna cosa que quan deixa de ser útil se’n pot prescindir.
L’art intenta no servir a ningú, quan l’art serveix per alguna cosa s’activa la sospita de si allò que diu ser art ho és o no.
A l’època indústrial apareix el fenòmen del KITSCH que té a veure amb l’absència de bellesa que era totalment desconeguda abans de larevolució indústrial. Pretenia categoritzar el mal gust, determinar de manera objectiva el mal gust. En la mesura que el kitsch s’exten entrem en una sensació de “com si”. És com si ho fos, però no ho és. Està fet amb un material inadequat, aquest ens pot enganyar. És conseqüència de la possibilitat de reproducció massiva i la distribuició que ofereix la revolució industrial. El kitsch triomfa pertots aquells que es volen integrar a la revolució, per tots aquells que emigren del camp a la ciutat. El seu nivell de renda creix i imiten els gustus de la burgesia. Complex d’inferioritat. Aquí es posa de manifest que la capacitat de decidir sobre el valor estètic d’un objecte no és tan subjectiu, lliure e individual sino que està determinat per fenòmens socials, històrics i econòmics. El bon...
tracking img