estructura social
A mitjans dels anys 80, els camperols i indígenes , van quedar marginats de lespolítiques per ser considerats "inviables". Els objectius i promeses de desenvolupament i millora de les condicions de vida dels pobres han empitjorat i la bretxa entre rics i pobres és cada vegada mésgran, tot i els èxits en els indicadors macroeconòmics. Els cops militars i eleccions es van anar succeint alternativament. L'any 85 es crea un decret a Bolívia on es realitza un acomiadament massiu enles grans empreses, no hi ha drets laborals, i els bancs, per impagament, s'expropiaven els objectes personals de la gent . Els problemes polítics es van unir als socials i econòmics, per això elspagesos van protagonitzar fortes protestes en la dècada dels 90. (Anys 90 : A Europa, sobretot a Espanya, s'utilitza als bolivians per a realitzar els treballs "bruts" al nostre país: netejadores,cuidadores..., doncs havia abundància a Espanya). A partir de 1991 es van aprofundir les reformes estructurals, especialment, amb la privatització i capitalització de les empreses estatals. Els objectius dela privatització, eren reduir el dèficit fiscal, transferir activitats productives al sector privat i canalitzar els recursos a la inversió social. Els objectius de la capitalització eren atreure lainversió privada, a gran escala, accelerar la creació de llocs de treball, transferir el control de gestió al sector privat i crear un mecanisme d'estalvi, a llarg termini, per redistribuir elsbeneficis de la capitalització a la població. Els resultats de l'ajust estructural no van ser bons per a Bolívia perquè va aprofundir les desigualtats. En 1999, les dones de Bolívia asseuen al banc alsbanquers per aconseguir millors condicions de préstec. L'any 2000, la població es va rebel · lar contra la privatització del servei públic d'aigua imposada pel Banc Mundial. Seguidament, al 2003, les...
Regístrate para leer el documento completo.