Estudiante

Vocabulari
Idiosincrasia (l.25): Rasgos, temperamento, carácter, etc., distintivos y propios de un individuo o de una colectividad.
Devenir (l.26): Sobrevenir, suceder, acaecer. Llegar a ser.
Espectroscopio (l.60):  Instrumento que sirve para obtener y observar un espectro.
Feneciente (l.129): Dicho de una cosa: Acabarse, terminarse o tener fin


El Text
1.- Quins són els motius que donaNietzsche per criticar els filòsofs?
Nietzsche considera que els filòsofs han treballat sempre, tal com diu ell, amb conceptes-momia. " Lo que es, no será, lo que será, no es..." Lo que és Nioetzsche es refereix a la vida, als sentits a tot el que vivim a través d'ells. Tota això els filòsofs ho neguen, en canvi el que no és, e ser la concepció abstracte de la existencia això és el que més elspreocupa. (l.28-319)
 Nietzsche critica els filòsofs per la seva falta de sentit històric, el seu odi i objecció per el canvi i per defendre el monoteisme. Aquests afirmen que la creencia en els sentits és la creencia en la mentida, ja que els sentits ens fan veure coses que no són, ens enganyen. En canvi, Nietzsche pensa que el fet de negar tot el que estigui relacionat amb els sentits, és perdrela nostra humanitat (25-17, 30-31, 37-40). A més, el filòsof alemany explica que aquests confonen el final amb el principi; ja que ells afirmen que els conceptes més generals es situen al principi del principi, els quals, pensa Nietzsche, haurien de ser a la úlima posició, ja que són els més vuits i deriven d'altres conceptes, no són absoluts, suprems (68-73).

2.- En aquest text, Nietzscheestá criticant a tots els filòsofs o només als d’alguna ideología concreta?
Nietzsche està en contra de tots els filòsofs que neguen els sentits com a medi diable i vàlid a tenir en compte. Està en contra de tots aquells fisòfofs que creuen que els sentits són una mentida en bé de la raó. (l.45-47, 51-52)
En el text, Nietzsche critica a tots els filòsofs, però no ho fa de la mateixa manera amb tots.Ell diferencia els eleàtics amb Heràclit, que, a diferència dels primers, no rebutja els sentits, ja que aquests mostren la duració i unitat de les coses. Però aixó no vol dir que el defensi, ja que Heràclit també pensava que els sentits ens mentien (45-54). 



3.- Quina història és la “de un error”?
La història de un error es la que tracta la tradicional forma de veure una variació o uncanvi com a resultat de que hi havia alguna cosa que no estava bé. El plantejament del error com a conseqüència de un canvi i no com una variació instintiva o espontànea. Per tant el error es l'antítesis del canvi. (l.84-89)
La història "de un error" fa referència al pas del mon verdader cap a la faula, el mon aparent. 
Aquesta història es separa en sis parts. En la primera fan referència alprincipi de la idea, intel·ligent, simple i convincent; En la segona, aquesta idea es torna més sutil, perjucicial però alhora amb apariència inofensiva; En la tercera, la idea es converteix en una idea extraordinària però és inabastable; En la quarta, aquesta idea ja no sembla extraordinària, ja no és un consol, ja que és tan inabastable que resulta desconeguda; En la cinquena, aquesta idea ha quedatcom quelcom inútil ja que l'hem donada totalment per inabastable, per tant és prescindible i l'hem d'eliminar; I finalment en la sisena part, aquesta idea ha sigut eliminada, per tant també hem eliminat "l'error" (141-173).  

4.- Com el “món verdader” acabà convertint-se en una faula?
Nietzsche pren com a partida el fet de que nosaltres articulem en tant que hem creat un llenguatge percomunicarnos, aquest llenguatge es munda  i ens fa veure el món a través d'ell, no forma part de lo diví. Per tant la nostre existencia al món no es real sinó que som sers superiors. I és aquí a on es creen dos mons diferents quan el "món verdader" pasa a ser fictici, ja que el verdader és el món "diví" del que venim i pertanyem. (l.109-110, 124-132)

Primer, el món verdader sembla accessible i...