Estudiante

2. Antropologia filosòfica

Conceptes previs

L’estudi de l’ésser humà pot ser enfocat des de diversos punts de vista. Quan parlem d’antropologia, en sentit científic, trobem dues disciplines ben diferents. Per una banda hi ha l’antropologia física, que estudia la naturalesa corporal de l’home. Els antropòlegs físics estudien l’ésser humà des de la perspectiva pròpia de la biologia. Elsantropòlegs culturals o socials, en canvi, l’estudien com a membre d’un col·lectiu que posseeix el llenguatge i la capacitat d’aprendre. L’antropologia que aquí ens interessa és aquella que estudia el ser o naturalesa de l’home com a tal, és a dir, com a home. L’home més enllà de les seves determinacions (característiques) biològiques o culturals. Es pot dir alguna cosa de l’home, més enllà de tot elque ens diu la ciència empírica? La veritat és que sí. El problema de l’home no pot ser deslligat de les preguntes metafísiques. En aquest sentit, veuràs com al llarg de la història del pensament hi ha hagut dos punts de partida metafísics. Uns han afirmat que l’home és un ésser l’essència del qual seria l’ànima o l’esperit. Aquests són els dualistes o metafísics. Altres, però, han pensat quel’ésser humà ha de ser entès com a ésser purament corporal. Són els monistes materialistes. Aquests afirmen la radical mortalitat de l’home; els altres afirmen la seva immortalitat.

Així i tot, no està malament recordar les definicions clàssiques, és a dir gregues. Són dues, i ens diuen que l’home és un animal racional i que és mortal. Vegem què signifiquen. La primera definició ens diu que l’homeés, literalment, “l’ésser viu que té lógos (paraula). Dit d’una altra manera, l’ésser humà és l’ésser viu que parla. L’altre definició ens diu que l’home és l’ésser que pot morir. Això no vol dir que els altres éssers vius no morin, sinó que, ja que no saben que moriran, no poden “viure” – experimentar- la mort. Aquesta darrera definició va ser recuperada per Martin Heidegger. Així i tot, calrecordar que ja Sòcrates definia la filosofia com a meditació de la mort.

2.1. L’ésser humà segons la filosofia grega

2.1.1. Plató o el dualisme

El dualisme de Plató. El seu “idealisme”. L’ànima pot captar el coneixement (episteme), mentre el cos es limita a captar el món visible, l’àmbit de les coses concretes, materials i per tant condemnades a desaparèixer. L’home és una ànima presoneradins un cos. Aquesta idea del cos (soma) com a tomba (sema) de l’ànima-home, de la psique (ànima), s’ha d’entendre des de tres imatges presents en els diàlegs platònics. Per una banda el mite del carro alat, en segon l’al·legoria de la caverna, finalment el mite d’Er l’armeni. Cal observar que Plató recollí la convicció de l’escola pitagòrica, que defensava la transmigració de les ànimes. Aquesteshaurien de recórrer un llarg camí de purificació (catarsi) per tal d’alliberar-se de les cadenes del cos. Aquesta purificació seria de caràcter ascètic, de renúncia als plaers de la carn.

En el mite del carro alat (Fedre), l’ànima apareix dividida en tres parts.
L’ànima racional seria l’auriga o conductor del carruatge que vola pel cel (món intel·ligible o de les idees). L’ànima irascible ésel cavall bo, mentre que la concupiscible (l’ànima del desig) és dolenta perquè és mala de governar i desequilibra el carruatge. Quan el conductor o raó ja no pot dominar els cavalls, l’ànima (que és el conjunt d’aquestes tres facultats) es precipita en el món visible o àmbit dels cossos.

2.1.2. Epicur o el materialisme grec

Monisme materialista. Tot és una combinació d’àtoms i buit.Recorda què significa monisme. Monisme significa que allò que existeix, sigui el que sigui, és una sola “cosa”. Els monistes solen ser materialistes ja que pensen que tot el que existeix es redueix, en darrera instància a matèria. Ja veus que el monisme s’oposa al dualisme platònic. Per al monisme no hi hauria cap “món intel·ligible”, i l’ànima no seria una entitat diferent al cos. Ara bé,...